VIÇENS PAGÈS JORDÀ UNA MORT DOLOROSA

 

M'agradaria que tots aquests 58 llibres reflectissin una ànima lectora, tanmateix un lector només és un hàbil copiador, imitador i creador de les fantasies que proposa l'autor.
Entre les novetats del meu univers lector està l'establir una llista de dones, homes i grups d'autors. La diferència és amb diferència pels homes.
Va morir Viçens Pagès Jordà, i ara penso en manifestar el meu desconsol per allò que em va fer gaudir llegint. El títol d'aquesta entrada és un oxímoron, però el mantenc. La mort és comuna, la dolorosa és la que envia el mort al viu perquè aquest se sentirà més sol, més sol que mai.
He seguit al Pagès Jordà a les pàgines de L'Avenç, recentment a l'Ara, vaig llegir Dies de frontera ja fa molts anys.
El meu lliure pensament en el seu cas valora més la feina d'assagista. He penjat 58 llibres abans, són lectures cartesianes que si no s'anotes, cauen en l'oblit; i he de repassar sovint tot allò que llegeixo per no caure en l'al·lucinació.
Sóc un fan de la revista L'Avenç, com a eina ordenadora de la intel·lectualitat dels catalans d'arreu.
Em sap greu, de veritat, Viçens. Et vull penjar un acudit, espero que no tu prenguis malament. On siguis, on ets, et prometo que estaràs de moda. Una abraçada.
 
Enterro la mort en el rellotge de sorra de la mort.

Viçens Pagès Jordà, un ucronita



Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LES ESCOLES I LA REVOLUCIÓ

Imatge
L'educació és un sector sensible de primera necessitat per desenvolupar l'intel·lectual col·lectiu a escala planetària. No hi ha racó on no hi figuri una escola o una contra escola. Com que la realitat és dialèctica, quan esclaten guerres, morts, pandèmies, i catàstrofes demogràfiques o climàtiques, tot el que està a l'abast de la humanitat per garantir la seva permanència amb categoria d'eterna. L'educació s'associa íntimament amb el present, per això està permanentment viva en tots el actes dels humans. Amb independència de valors més prosaics com l'economia, la sociologia, la política, inclús la pròpia cultura.  En plena destrucció, regressió i anihilament parcial sempre hi ha una escola, ni que sigui de la mort com pensava Durruti, un activista que combaté el feixisme durant la Revolució i Guerra Civil a Espanya (1936-1939). També, una escola és una empresa, on la mercaderia és l'estudiant, en funció de l'encontorn a tres bandes: escola per a in
Més informació

AVUI JUGA EL BARÇA

Imatge
  Per a Richard Ford, Paul Auster i John Irving   18.50 H Partit amistós (Esportiu) UE Olot-FC Barcelona. El nou Barça de la temporada 22/23 debuta aquesta tarda al Nou Estadi Municipal d’Olot. I el miraré a TV3 perquè és en obert. Pagar per assistir a un esdeveniment esportiu és lloable però per a mi, no fa el cas. De menut vaig anar al Camp de Les Corts amb el pare i l'avi que eren socis del Barça, no pagava jo esclar. Amb el temps, pare i avi sogre per a ell, es van donar de baixa. L'avi patia molt i s'estava més al bar i als serveis que a les grades. I es van posar d'acord en deixar de pagar l'abonament. Ben fet! L'avi havia estat jugador fundador del Rugby del Barça, o això deia ell (es deia Francisco,  Paco,  Vicente Gil). Parlava català tothora, mentre que el meu pare ho feia en espanyol. Per prohibició expressa de la seva esposa, la meva mare, de llengua catalana, però molt primmirada. Amb els anys, tenia jo 12 i 13, vaig jugar a l’Infantil del bàsq
Més informació

FRANCIS DE MIOMANDRE, PREMI GONCOURT 1908

Imatge
Per a la dona que li va vendre els premis Nobel i Goncourt a la meva mare, editats per Plaza & Janés Lectures per a tots els gustos, però aquest no és el problema, sinó que realment al voltant de cadascú hi hagi un nombre prou engrescador de lectors com per domesticar la persona. Pel general si es mira cap a la veritable Europa, el Regne Unit, França i Alemanya, és segur que l'exemple ajudarà als perifèrics  a prendre posicions vers les veritables essències: el talent, l'art, la igualtat, la llibertat i la imposició de la pau per sobre dels crancs de la guerra i l'explotació ca... ca... capitalista. (Quequeixar de vegades apunta la gana de saviesa) “Un hilillo de agua” La señora Verrière vivía en un cuarto sencillo y sobrio adornado de muebles honestos, pero donde se adivinaba que preocupada sin tregua por otras cavilaciones, no se había inquietado jamás por poner orden entre los cachivaches, los marcos y el polvo. Cuando entraron sus visitantes, estaba senta
Més informació