diumenge, 22 d’octubre de 2017

MARI-ANO RAJOY: FORA LES FORCES D'OCUPACIÓ

Una imatge val per mil esperances
La que en volen treure els dinamiters del pp, ciutadans i els del psoe, llur camarilla d'empeses corruptes; i la invocació a una Europa capitalista, esquizoide sense brúixola, i incapaç d'interpretar el mandat del poble continental. Un punt i apart més ha estat, és i serà la situació d'una nació com Catalunya que vol un Estat propi. La pertinença o no a la globalització és transitòria. Si no ens vol Europa, hi ha més mercats geogràfics, demogràfics, polítics, sociològics, històrics i culturals per empoderar. Espanya entre la descomposició i la vertrebració és una entelèquia superficial i semiperifèrica de la gran cultura anglosaxona. És el porquet del conte que acaba però devorat no tant pel seu depredador natural, sinó per la seva imbecilitat encimbellada, pel protocol més ridícul, i per la persistència de l'Antic Règim: una corona empastifada d'afers judicials i males pràctiques ètiques. Uns militars que encara no han paït que no són més que un simple/ximple caporal dins de l'OTAN. Una església que beatifica perquè té els salons de luxe heretats de la suor del poble (ara entrades de turistes) i que és incapaç de fer sonar les campanes quan el poble toca les cassoles o brama amb els xiscles de les sirenes dels seus coratjosos bombers. Una Espanya que empeny als veritables internacionalistes, els capitalistes a expatriar llurs empreses per evadir impostos, seguir destruint llocs de treball i mantenir la degradació del medi ambient, aixecant la bandera del consumisme oposada a la del consumidor responsable.

I davant de tot, com el Crist del Gran Poder,
El nou Cid Campidoctorus, una mena de individu que com el seu predecessor, inspiraria pena i angoixa: sinó atregués odi. Com el seu partit, el pp. Com el seu teatre volant: Ciutadans d'Alberto (Primo de) Ribera i el psoe-psc botifler, una mena de remolí de males idees que perden adhesions. I que només poden recuperar-les a cop de bastonada policíaca. Per què, no ens enganyéssim, estem en una estat policiac, feixista, només compte o la porra o l'amenaça de la porra. I l'estat de dret és una Cafarnaüm de voltors a la cerca de la carn que es podreix a les presons del totalitarisme.

Espero que Jordi Sánchez i Jordi Cuixart surtin l'abans possible de la celda incomunicada de Soto del Real, i que tot el poble català els rebi a la cinquena galeria de la nova presó Model que va de Salses (hipocrita Macron) a Guardamar (Mònica Oltra resistent); i de Fraga (una trajecte comú amb Aragó) fina a Mahó (Maria del Mar Bonet: què volen aquest gent?

-oOo-

dilluns, 16 d’octubre de 2017

ROBERTO BOLAÑO I LA SEVA HERÈNCIA

Una prèvia és l'article que escanejo tot seguit, si no voleu donar tombs i circumloquis innecesaris. També cal haver llegit a Bolaño, i a poder ser, ara com ara considerar-lo l'autor que més literatura injecta a la meva qualitat de lector aprenent i escriptor fugaç. Dues fites incompatibles amb el paper gutemberg i acceptables per a la galàxia electrònica. Veja'm:


1. La publicació, com que no vaig en transport públic ni a peu, un veí, del qual era ancestre el gran Miguel de Unamuno (perquè diguin que no tenim migrants de qualitat, tot i que un xic conservadors), me'l deixa a la bústia. No diré que tardi nu 20 minuts en llegir-lo: els resultats del Barça, el motor dels Màrquez, algún ninotet de l'Eneko, i notícies esparces d'economia. internacional, festes i tradicions. Mai però la cartellera o la programació de la televisió. D'aquesta i malgrat que en tinc a banda de mòbil, auleta i sobretaula, una de normal per a mi sol. No en paeixo massa els minuts que em fa perdre contra l'ordre natural de les coses. És a dir, primer la lectura de llibres i després les almoines en revistes serioses. Difícilment les converses, llevat de les derivades de la professió. Total, que quan els consticutionalistes de la dreta més conspicua paguen un anunci a doble pàgina clamant contra la suposada discriminació del castellà a casa meva, o trobo certs anuncis típics de la premsa groga o pulp. Intento que no m'afectin gaire.

Però, confesso que Roberto Bolaño m'atrau com el més sofisticat dels plaers, i que sóc un ressentit, ja que la malatia se'l va endur en plena maduressa, i que ara segur que seria una veu encara més potent.
Completant el ue diu l'article, que puc susbcriure tot i que no comprovo fins que llegeixi aquesta parcel·lació d'obres que diu en González que arriba al mercat. Suposo que independentment de l'avarícia atribuida a la vídua, del tot, manta de vegades exculpable, ja que ningú controla del tot allò que té al costat i que de vegades, la societat, al no dominar tot el discurss, en treu rapidíssimes conclussions: masa sovint equivocades, una mica, o molt.

Penso amb la vídua de Camilo José Cela i del seu fill Camilo José Cela Conde. El pare era un bon escriptor, de vegades, però, com Dalí i Pla, conqos a la pràctica, eren una piconadora que feia pensar més en una mala persona que en un escriptor.

2. De Bolaño he llegit pràcticament tot i tinc una lleixa plena dels seus llibres i algun assaig a la seva persona. "Amberes" per exemple em va resultar farragós en una segona lectura. La resta no, inclús el "Tercer Reich". Com que em funciona una cosa: pensar que el proïsme és millor, i que cal estimular el sentit del ridícul. I que trobar dins del senderi, allò que es diu sentit omú em consta. Tendeixo a ser un crític de vegades apassionat; ço és, el contrari d'un crític.

Hi havia una parella al costat de R. Bolaño que era empleada de l'Ajuntament de Blanes o cosa semblant. Mentre ell, vigilant d'un càmping, escrivia amb voluntat de ferro i suposo amb un do especial pr connectar amb el món dels literats. Però el coixí ja el tenia, la dona. Per tant no acostumo a frivolitzar sobre el paper d'aquesta. Per què Gala era tant o més que Dalí. I no totes són la V. Wolf al costat del seu Leonard. 

Apunto el darrer comentari: ara tinc entés que Bolaño està publicat per Anagrama, ni de bon tros és Alfaguara. Si tenim un editor senyor és Jorge Herralde, comparable a la immensa feina del desaparegut Vallcorba a Acantilado i Quaderns Crema. Editorials petites com 1984 sempre són una garantia. Els gegants, Planeta (si l'encerto l'endevino a cop de talonari pactat), Edicions 62, Columna...Fins i tot Tusquets que se'n du el fons arxivístic a Madrid. Com el fotògraf Centelles, la Lola Anglada amb la Diputació de Barcelona i no la Generalitat. Com en Dalí, en Samaranch, en Josep Pla, l'Eugeni d'Ors... catalans com en Cambó que apostaren pel feixisme franquista i no pl seu poble.

3. Roberto Bolaño va dir en una ocasió que en un règim com el de la Unió Soviètica, l'haguessin tancat en una camp de treball. Pero què en ple feixisme, la tortura i la mort més ignominiosa l'estaven esperant. I va escriure sobre això, i la seva obra és crítica i antifeixista, potser m'agradaria que fos també comunista o anarquista, però això seria ja una altra història.

Sí que va morir tot esperant un trasplantament de fetge i ben segur que m'agradaria saber qui n'és responsable de que no arribés a temps. Encara lamentem el taxista que no va voler atendre al malferit d'en Gaudí. La taca d'oli d'una benzinera que va fer relliscar un excel·lent professor meu, el Gabriel Cardona. La malatia que amb 60 anys es va endur a Vicens Vives. La mort de Salvador Allende, la d'Antonio Machado amb la mare a Cotlliure, l'assassinat de Lorca. La persecució de Walter Benjamin, la gran educació de Robert Walser. El llegat de Kafka. 

I posats a remenar la prematura desaparcició de Jesús Moncada, parafrasejat per la Vallbona en la seva magnífica sèria de la revsita L'Avenç d'aquest mes: "calaveres atònites".

No se si estic d'acors emb l'article d'en González, però tot el que sigui escriure de Roberto Bolaño es bastir homenatges alliberadors per als lectors d'ara i endavant.

(Addenda: remenant per internet veig que Cela fou fundador d'Alfaguara: error fatal. I que la Vallbona fou finalista d'un premi Anagrama: encertada. Ni fet expressament)

(dibuix #jmalarco)

dilluns, 2 d’octubre de 2017

BENVOLGUTS ALUMNES UCRONITES POTENTS

Ens estrenem dins del curs 2017-2018, tot just portem un parell de setmanes, i l'u d'octubre ha estat una data en que s'ha convingut preguntar en referèndum si tots nosaltres, com a catalans, volem una república en forma d'estat independent de l'Estat Espanyol. Podíem votar sí, no, abstenir-nos, votar en blanc, fer un vot nul... és a dir tot allò que es normal. Normal és que ens preguntem que fem en tot moment. Más que normal és que de les preguntes sorgeixen propostes crítiques que millorin la nostra intel·ligència, els nostres sentimens, i -per descomptat- el diners que tenim a la butxaca.

Tradueixo tot seguit una comunicació de fa uns moments a un meu amic de la República Argentina, d'arrels a principis dels anys 1970, home que ha viscult, ha treballat, té família i té una cultura potent, arrelada a un medi agradable.  Veja'm.

Amic, gràcies per la teva atenció, sempre és molt agraït comprovar que l'afecte es manté més enllà de les rutinàries convencions establertes  Em complau tambié que tota la família es trobi feliç, i realitzant projectes per crear i créixer, com a millor antídot a les possibles advertències que de tant en tant ens llança la vida, per acomplexar-nos amb preocupacions.

1, El que ve a dir-se Espanya és una entelèquia de pobles derrotats pel feixisme franquista. Per això la voluntat dels hereus d'aquell sistema repugnant en realitat s'han encofrat en lleis falses, pantalles agressives i armes d'advocats corsaris. En definitiva, l'estat espanyol és una claveguera per al poble i un palau per a la classe paràsita que obstaculitza la creació de riquesa. Conseqüència i causa de tot -tot barrejat- és que mitjans de comunicació, polítics i màfia són una sola serp amb tres caps que devoren el que troben al seu pas. Aquesta és una mala idea convertida en dogma.

2. Tot està viciat. Per exemple com a geògraf puc parlar de 17 comunitats autònomes, de més de 40 comarques, d'unes quantes ciutats ... però en realitat la font de riquesa, l'única comarca real és la que a través de la Mediterrània va des del Pirineu fins a Algesires ( estret de Gribaltar), comunica tots els ports efectius per arribar a l'Atlàntic a l'oest, i l'Índic (Xina, Japó. producció de petroli, etc. a l'est) i circular al mateix temps cap al nord europeu, inclosa Rússia. Això no existeix.

3. De Madrid a Barcelona no hi ha velocitat real, no funciona el pont aeri, ni la posada en funcionament dels trens d'alta velocitat ha estat puntual ni eficaç.

4. Paguem royalties per tot i no tenim valor afegit en res. Som, sent molt optimistes, semiperifèrics. Perdem intel·ligència, joves universitaris molt formats, que aprofites els líders de la Unió Europes, alemanys i francesos.

5. La perfecció del sistema democràtic que es basa en el constant preguntar sobre la situació de cada un dels ciutadans, no existeix. En cap àmbit, fins i tot en el de la política empresarial i sindical. Hi ha una certa consciència sobre el baix nivell de desenvolupament, però el nihilisme més reaccionari impregna el pseudo pensament de l'obrer.

6. Fonamentalment, un racó d'Europa, Catalunya, amb tradició n republicana des de mitjans del segle XVII, i sistema assembleari des del Romànic (Abat Oliba, s. IX), amb Revolució Industrial al XIX i successius intents fracassats de presència burgesa i de treballadors en el primer terç del segle passat, és ...  i marca les pautes per exercir el dret de constituir-se al marge d'aquella caòtica situaciò i constituir un Estat propi com per exemple, la República Argentina. Sembla impossible, però és que la no violència s'imposa sempre, i la ignomínia es fa pública ara, el 2017 amb una facilitat de vertigen. Per això la globalització, la justícia social, l'intercanvi just, i tots els conceptes coneguts fins a l'exahustivitat més pregona, que simplement estan en la Carta de les Nacions Unides, aquí han, són a l'Estat espanyol- ... desconeguts.

7. El M..., la B..., la R... i jo estem bé, però, amics, germans, Catalunya està ocupada pels gossos guardians del sistema que va obligar a tots els pobles i nacions d'Amèrica a emancipar-se. Sento nostàlgia del vostre passat i en el llibre de receptes, per al meu país, hi ha un apartat que remet a la intolerància, l'abús i el desordre; només en un bàndol, el de l'Estat Espanyol.

8. Si repasso el que he escrit, segur que pensaré que és poesia de la dolenta, i prosa de la pitjor. Però no renuncio a la llibertat d'escriure't en justa corespondència al teu facebook on mostres la teva preocupació per nosaltres i denuncies la brutalitat de la repressió a que estem sotmesos.

Et comento les fotos, una dona anònima agredida (i ensangonada), B... i M... votant, l'explicació a la pissarra de la meva escola davant d'un públic adult. 

Per discrecció col·loco només la pissarra.






Però el resultat sempre és el mateix, sang i més sang: 



BEN SEGUR QUE L'ATURAREM!


dissabte, 30 de setembre de 2017

SÍ L'U D0CTUBRE

Sí / Sia / Sialagog / Sialisme / Sialoide / Siall / Sialla / Siamès / Siar / Sibarita / Sibarític / Sibaríticament / Sibaritisme / Sibat / Sibec / Sibeca / Sibecas / Sibecot / Siberià / Siberta / Sibidi / Sibil / Sibila / Sibilació / Sibilant / Sibilar / Sibília / Sibil·la / Sibil·ler / Sibil·línia / Sibil·lí / Sibil·lític / Sibiu / Siboc / Sic / Sicard / Sicart / Sicarí / Sicars / Sicart / Sicat / Sicatiu / Siccitat / Sicel / Sicelar / Sicília / Sicilià / Siciliana / Siclar / Sicle / Siclell / Sicló / Sicofanta / Sicòmor / Siconi / Sicosi / Sicotrí / Sicra / Sicret / Sicretes / Sicseri / Sicutera / Sícul / Sidado / Sidamunt / Sidamon / Sidecanses / Sidecàs / Sidera / Siderach / Sideració / Sideral / Siderí / Siderisme / Siderita / Sideritis / Sidero / Siderosa / Siderosi / Siderotècnia / Siderúrgia / Siderúrgic / Sidònia / Sidorn / Sidós / Sidra / Sidrach / Siena / Sienita / Sienós / Sient / Siern / Siero / Sierro / Sífilis / Sifilític / Sifilografia / Sifilogràfic / Sifirai / Sifó / Sifonàpters / Sifonat / Sifoner / Sifono / Sifre / Siga / Sigairó / Sigalés / Sigell / Sigellar / Siges / Sigil /Sigili / Sigil·lar / Sigil·lat / Sigil·latiu / Sigil·lògraf / Sigil·lografia / Sigil·logràfic / Sigil·lós / Sigil·losament / Sigla / Siglantana / Sigle / Siglot / Sigma / Sigmatisme / Sigmoide / Signacle / Signador / Signament / Signant / Signànter / Signantment / Signar / Signatari / Signatura / Signe / Signífer / Significable / Significació / Significament / Significança / Significant / Significar / Significat / Significatiu / Significativament / Significatòria / Sigolles / Sigot / Sigotada / Sigüent / Siguer / Sígula / Sija / Sil / Sila / Silenci / Silenciar / Silenciat / Silencier / Silenciós / Silenciosament / Silent / Silera / Sílex / Silf / Silfa / Sílfide / Silicat / Sílice / Silici / Silícic / Silícificar / Siliciur / Silicrossis / Silícula / Silícula / Siligulós / Siliqua / Siliquós / Silive / Síl·laba / Sil·labari / Sil·labeig / Sil·labejar / Sil·làbic / Sil·labicar / Síl·labus / Sil·lepsi / Sil·lèptic / Sil·logisme / Sil·logista / Sil·logístic / Sil·logísticament / Sil·logitzar / Silogisme / Sils / Silueta / Silur / Silurià / Silúríc / Silva / Silvà / Silveri / Silvestre / Silvi / Sílvia / Silvívola / Silvicultor / Silvicultura / Sill / Silla / Sillà / Silach / Sillarda / Siller / Silleria / Silli / Sillo / Silló / Sillona / Sillonera / Sim / Sima / Simada / Simal / Simaler / Simalets / Simanya / Simar / Simarra / Simasa / Simbologia / Simbolsa / Simbomba / Simbomber / Simbombo / Simbor / Simbori / Simeneia / Siment / Simental / Simentei / Simeó / Simetria / Simètric /Simètricament / Símfisi / Simfonia / Simfònic / Simfonista / Simforià / Simforosa / Simi Símia / Simiesc / Símil / Similança / Similar / Similicadència / Similitud / Similitudinari / Similitudinàriament / Similment / Similor / Siminari / Simineia / Simiot / Simitarra / Simó / Simoníac / Simont / Simorra / Simpatia / Simapàtic / Simple / Simplement / Simplicitat Simplificar / Simposi / Simptoma / Simulació / Simulacre / Simuladament Simular / Simultani / Simun / Sin / Sinada / Sinagoga / Sinaí / Sinartrosi / Sinaxi / Sincer / Sincerament / Sinceritat / Sincípit / Sinclí / Síncope / Síncradi / Sincrètic / / Sincretisme / Sincronia /Sincronitzar / Sindèresi / Sindesmo / Síndic / Sindicació / Sndical / Sindicalime / Sindicalista / Sindicar / Sindicat  / Sindicatura / Sindonas / Sindreu / Síndria / Sindriera / Síndrome / Sinècdoque / Sinecura / Sinèquia / Sinèresi / Sinergètic / Sinesi / Sinestre / Sineu / Sineuer / Singala / Singladura / Singlar / Single / Singló / Singlonada / Singlonar / Singlotar / Singloteig / Singlut / Singuerlín / Singular / Singularista / Singularitat / Singularització / Singularitzar / Singularment / Singunyol / Sínia / Sinier / Siniestrament / Sinistrar / Sinistre / Sinistrer / Sinistrors / Sinízesi / Sinó / Sínoc / Sinodal / Sínoga / Sinònim / Sinonímia /  Sinopsi / Sinòvia / Sintaxi / Sintent / Síntesi / Sintètic / Sintetitzar / Sinuós / Sió / Sion / Siquer / Síquia / Sirena / Sirga / Síria / Sirià / Siringa / Siringuna / Siró / Sirot / Sirviola / Sisar / Sisca / Siscall / Sis-cents / Sisenar / Sí-senyor / Sisclot / Sismíc / Sismògraf / Sisó / Sisquella / Sista / Sistar / Sistó / Sit / Sitat / Sitges / Siti / Sitiada / Sitiar / Sitibund / Sitja / Sitjar / Sitot / Sitra / Sitrella / Sítria / Sitrill / Sitrot / Situació / Situal / Situar / Situat / Siurana / Siurans / Sivada / Sivaca / Sivella / Sivellam / Siverta / Siveta / Sivill / Sivina / Sixt / Slip / siutadants / siuzalistes / siupepers / ...

(amb l'ajut de l'Alcover Moll)


dijous, 11 de maig de 2017

LA SARDANA DE STRAVINSKI


¿Quants bons propòsits es queden en això: propòsits, afecten a grans i petits, a rics i pobres; però tots tenen una cosa en comú. Si resten en pecat de pensament, ningú se sent frustat, delícies del secret! Però si és vanten a tort i a dret generen desencís. Per això a Stravinsky li donem el títol d'ucronita bocamoll. Apa!
La fascinació del músic rus per la dansa popular Catalana
El compositor Igor Stravisnki va ser responsable d'una de les estrenes més escandaloses del segle XX, la de La Consagració de la primavera: cops de paraigües, mastegots, crits... la histèria va apoderar-se del públic del Teatre dels Camps Elisis que no podia contenir les seves reaccions davant d'un espectacle que reduïa a pols tot el que havien conegut. Us imagineu una sardana, composta per Stravinski?
La visita del música Barcelona va generar una expectació a altura de la que va provocar la d'Strauss i, sí, el públic també va rebre astorat una proposta musical que si es produís avui es programaria als festivals de música d'avantguarda. La sardana va entrar fortuïtament a l'oïda de Stravinski, que va topar amb una ballada a la plaça de Catalunya, anant a un assaig al Liceu. Un dels músics més avançats del moment havia trobat a Barcelona "una cosa nova: la Sardana”. La notícia va córrer Com la pólvora i, al cap d'uns dies, s’organitzava una audició de sardanes als jardins de l'Ateneu Barcelonès en honor del músic. *Quan sigui a París envieu-me unes quantes sardanes, que les vull estudiar; després jo us enviaré una sardana meva”, va prometre. I, finalment, el rus va fer sonar la tenora? No. La sardana de Stravinski passarà a la història com un dels capítols més interessants per a la mostra música del què hauria passat si...".
MARTA SOLÉ, article revista Sàpiens, núm. 181, maig 2017, pàg. 12.

338px-Igor_Stravinsky_LOC_32392u.jpg

Igor Stravinsky (enllaç)

divendres, 14 d’abril de 2017

EX-LIBRIS A COMPETIC I ESCOLA D'ADULTS SINGUERLÍN

"Un ex-libris és una marca de propietat que es posa en un llibre. Des del segle XVI ja trobem marques, en forma d'etiqueta que s'enganxava a les guardes del llibre, que a part del nom del posseïdor incorporaven elements simbòlics o figuratius, especialment escuts d'armes del propietari. A les acaballes del segle XIX, els ex-libris començaren a ser objecte de col·leccionisme arreu, i s'inicià una nova moda d'ex-libris artístics en la qual participaren molts dibuixants reconeguts. A Catalunya, l'edat d'or de l'ex-librisme fou durant el modernisme, els primers anys del segle XX, amb la tasca d'Alexandre de RiquerJosep TriadóJoaquim Renart i Cristòfor Ricart. La "Revista Ibérica d'ex-libris" (1903-06), apareguda a Barcelona, va ser la gran tribuna d'aquell gènere artístic renovat. Posteriorment, l'ex-libris ha continuat tenint una presència notable, fins al punt que, el 1958, la seu del Congrés Europeu d'ex-libris d'aquell any va ser Barcelona.

Els alumnes de Competic 1 hauran de fer-ne uns quants, a tall d'exemple:
Ex Libris en blanc, li falta el vostre nom, la grandària és flexible, recomanable no sobrepassi l'espai de 5x8 cm.

A tall d'exemple:







Eines que cal emprar:

1. Paint o similar,
2. Retalls o capturadors de pantalla
3. Incloure el text i una imatge suggestiva, potser perfectament la vostra fotografia.
4. Quant a la informació escrita, valoreu de quina manera voldrieu que si perdeu el llibre, us el poguessin tornar.
5. Per fer una sèrie, passeu les imatges a un document de text, així:



RESULTAT:



Endavant artistes, i no patiu que fins ara el que heu fet ha estat satisfactori.

També podeu barrejar, conceptes. Per exemple:

PUNT DE LLIBRE
"Un punt de llibre o simplement punt és un paper llis que s'utilitza per marcar la pàgina per reprendre la lectura. És habitual que els punts se'ls hi afegeix un dibuix o un missatge creatiu relacionat amb la lectura, l'escriptura o l'art. Per sant Jordi és tradició dibuixar un punt per enviar-lo a un concurs."

Hom pot elegir entre els clàssics:

Per sant Jordi (enllaç)

Els que van més enllà:


O els que venen més de l'aprop, mireu sinó els heteredoxos de la meva filla Berta Alarcó



O "l'homenatge" que us faci el fill Marc, amb un simpàtic dibuix...




Ara oblideu el professor, mireu-vos el melic i deixeu anar la imaginació del vostre magnífic cervell, sigueu poetes que és la millor manera de ser entesos en TIC's
repeteixo

Ara oblideu el professor, mireu-vos el melic i deixeu anar la imaginació del vostre magnífic cervell, sigueu poetes que és la millor manera de ser entesos en TIC's
repeteixo
com vingué a dir M. Stirner:
sou únics, no teniu res més amunt ni més avall

Enllaços: 





-oOo-




LLIBRES PER SANT JORDI PER A L'ESCOLA D'ADULTS

DE SINGUERLÍN, on treballo i badallo*
*abans de sortir de casa.

1. Josep Fontana. El siglo de la revolución / Una historia del mundo desde 1914. Ed. Crítica.
  • Nº de páginas: 808 págs. Encuadernación: Tapa dura / Editorial: CRITICA / Lengua: CASTELLANO
  • ISBN: 9788416771509 / 28,90€ llibre / 14,24€  llibre electrònic.
2. Joan-Lluís Marfany. Nacionalisme espanyol i catalanitat. Cap a una revisió de la Renaixença. Edicions 62, 2017, 960 pp. 25€ /  llibre 12,99€ electrònic.
3. Georges Perec. L'eclipsi. Ed. L'Avenç.
4. Marc Andreu. Les ciutats invisibles. Viatge a la Catalunya metropolitana. Ed. L'Avenç, 20 pp. ISBN 978-84-88839-98-5, 15€.
5. Josep M. Muñoz. Temps present, temps passat. Ed. La Magrana, 
  • ISBN: 9788482647791,  pp 462, 20 €
  • 6. Jaume Cabré.  Quan arriba la penombra. relats. Ed. Proa. 288 pàgines. ISBN: 978-84-7588-670-1. 20€ / 12.99€ llibre electrònic.
  • 7. Lluis Anton Baulenas (darrer llibre)

  • Per llegir: l'escola, la biblioteca de proximitat, els editors, les llibreries, els autors, els traductors, les llibreres de segona mà, l'intercanvi, internet (un exemple de referències).


  • Resultado de imagen