UCRONIA

  Per a Richard Ford, Paul Auster i John Irving   18.50 H Partit amistós (Esportiu) UE Olot-FC Barcelona. El nou Barça de la temporada 22/23 debuta aquesta tarda al Nou Estadi Municipal d’Olot. I el miraré a TV3 perquè és en obert. Pagar per assistir a un esdeveniment esportiu és lloable però per a mi, no fa el cas. De menut vaig anar al Camp de Les Corts amb el pare i l'avi que eren socis del Barça, no pagava jo esclar. Amb el temps, pare i avi sogre per a ell, es van donar de baixa. L'avi patia molt i s'estava més al bar i als serveis que a les grades. I es van posar d'acord en deixar de pagar l'abonament. Ben fet! L'avi havia estat jugador fundador del Rugby del Barça, o això deia ell (es deia Francisco,  Paco,  Vicente Gil). Parlava català tothora, mentre que el meu pare ho feia en espanyol. Per prohibició expressa de la seva esposa, la meva mare, de llengua catalana, però molt primmirada. Amb els anys, tenia jo 12 i 13, vaig jugar a l’Infantil del bàsq

Vagi per endavant que soc un home de 68 anys, porto llegint seriosament des dels quinze anys, i fins ara només l'onze per cent dels llibres assolits, han estat escrits per una sola dona. Com que llegeixo humanitats, i gens ni mica ciències de la natura, matemàtiques, biologia, ni llibre de cuina ni d'auto-ajuda. Encapçala el rànquing la novel·la, després de no ficció: història, assaig literari, poesia, teatre, filosofia, biografies, antropologia, història de l'art, geografia, política, economia, demografia... I m'he guanyat la vida de professor de ciències socials / geografia, història, història de l'art, educació social, cicles formatius de grau superior, accés a la universitat des del batxillerat i els majors de 25/45 anys. Per tant he llegit molt.   La meva experiència docent, també he donat llengua espanyola, catalana i comentari de text. A banda de l'alfabetització digital de les TIC, seminaris de Protocol i cursos d'arts decoratives. L'experièn

Per a la Sarai Ronquillo Alférez (la única familiar que ha tingut la paciència d'escoltar-me a classe durant un curs sencer, va acabar la mateixa Carrera de jo) 1. Vaig oferir-me a la meva antiga escola, sóc professor de secundària funcionari jubilat, a preparar materials per a la prova d'accés a la Universitat per a majors de 25 anys. De l'assignatura d'Història de l'Art. Aquesta és una disciplina docent que també s'imparteix a segon de batxillerat i des de la formació professional de segon grau, també pot ser útil. Sempre i quan es vulguin seguir estudis universitaris on la Història i l'Art es combinin. Al llar de la meva carrera docent sempre he preparat els alumnes per accdedir a la Universitat. I als de cursos anteriors ESO he insistit en una cosa fonamentl: quan culminin els seus estudis i siguin responsables de la seva vida laboral i ociosa. Tot i havent perdut la referència de professors i manuals. Només cal visitar les pàgines de l'administraci

Per a Roberto Bolaño Avui fa 48 anys que vaig començar a treballar de debó, durant disset anys ho vai fer en el sector terciari, assegurances. En paral·lel fa 43 anys que també a temps parcial he estat professor de secundària de Geografia i Història (Ciències Socials). Ara estic jubilat com a funcionari docent a càrrec de l'Estat, visc a Barcelona-Catalunya, i com sempre tinc tot el temps del món... per equivocar-me, que també és una forma d'existir, des de l'atalaia privilegiada del meu títol de llicenciat, la meva carrera de docent, i altres treballs remunerats en el camp de l'educació social. Cadascú és el que ha llegit, ara es llegeixen còmics, podcasts, videos, en telefonets, tauletes, ordinadors de sobretaula i totes les andromines, àdhuc el llibre electrònic, en un món líquid i bipolar: rics contra pobres, i que se'n vagi a l'infern qui perdi, o s'equivoqui com jo, que em considero més pobre que ric. Tinc com a única missió preseverar en l'esquerr

Per a Mijail Bakunin El poder corromp i el poder absolut corromp absolutament. Per tant tota societat ha de buidar-se de polítics per avançar. L'existència de l'Estat és un mal, per tant innecesari. El capitalisme tendeix a eliminar-lo, el comunisme també. El primer ho fa per mitjà del materialisme mecanicista; el segon a través del materialisme dialèctic. Ambdós encara no han arribat a la seva maduresa, atès que continuen tenint Estat. A priori la R. P. de la Xina és la que està més preparada per eliminar l'Estat, i ho fa amb un règim de partit únic (oh! oxímoron) que amb les forces socials més progressistes que ell, ha de reconduir tot a la seva desaparició. Les forces més progressistes que la política o els partits són per ordre d'importància els sindicats. De sindicats n'hi ha de dues menes, els conservadors dels amos del capital privat, i els progressistes que representen el major nombre de la població. La teoria premarxista, el socialisme utòpic afirmava "