HISTÒRIA DE L'ART

Per a la Sarai Ronquillo Alférez (la única familiar que ha tingut la paciència d'escoltar-me a classe durant un curs sencer, va acabar la mateixa Carrera de jo)

1. Vaig oferir-me a la meva antiga escola, sóc professor de secundària funcionari jubilat, a preparar materials per a la prova d'accés a la Universitat per a majors de 25 anys. De l'assignatura d'Història de l'Art. Aquesta és una disciplina docent que també s'imparteix a segon de batxillerat i des de la formació professional de segon grau, també pot ser útil. Sempre i quan es vulguin seguir estudis universitaris on la Història i l'Art es combinin. Al llar de la meva carrera docent sempre he preparat els alumnes per accdedir a la Universitat. I als de cursos anteriors ESO he insistit en una cosa fonamentl: quan culminin els seus estudis i siguin responsables de la seva vida laboral i ociosa. Tot i havent perdut la referència de professors i manuals. Només cal visitar les pàgines de l'administració pública corresponent, cercar en el cas de la Història de l'Art, les obres que s'expliquen, per tenir un recordatoria dels sabers universals, adaptats naturalment a l'espai comú de les quatre administracion, en el nostre cas: Unió Europea, Estat espanyol, Països Catalans i administració local (llar, barri, poble, ciutat de referència, àdhuc l'idioma -únic; conforma la identitat de la persona). No he rebut resposta encara, tot i que no tinc més tasques que la pròpia del temps lliure que deixa la renda de la pensió. He consultat el llistat d'obres, i el trobo molt apropiat i pedagògic. Adaptat a les necessitats culturals. Perfectament desenvolupat, i accessible en el temps dels tres trimestres d'un curs escolar. Tradicionalment, abrumava l'extensió enciclopèdica del programa. Però també l'enciclopèdia forma part de la nostra alfabetització diària. On l'ús de la memòria es clau. Quan es compra un telefonet, una tauleta o un ordinador de sobretaula és demana el màxim de memòria possible. L'altra dia em comentava el meu mecànic de la moto, que el nou model té 50 cc més; és a dir més memòria, per evitar la contaminació. Als parlaments de tot el món és fan actes o memòries per consulta i confecció de lleis. Quan acaba un esdeveniment esportiu treballen els arbitres les memòries. I quan es llegeix un llibre si la memòria no funciona, no hi ha diversió. Es parla ara de competències, i una mestra de Rosa Sensat dubtava del valor dels cursos telemàtics. Plorava perquè no tenia alumnes presencials. Però una cosa no treu l'altra. Ens hem d'acostumar a les classes amb poc alumnes, aquells que tenen la facilitat per desplaçar-se, cada vegada més complicada. Per exemple a la Barcelona d'avui s'endega l'última proposta per assassinal l'Eixample. El barri més emblemàtic de Catalunya, i per descomptat de la seva capital, Barcelona. Com que Gràcia, Sants i Sarrià/Sant Gervasi ja són impracticables d'antuvi. Com la Barceloneta, Ciutat Vella, i sectos del Poble Sec. Ara el projecte de les superilles és emencial. Colapasarà la circulació soterrada, en superfície, aèria i per mar. Tot un seguit de senyals caòtics, originaran voltes i més voltes de tota mena d'elements circulatoris. El primer: el vianant. Tot treu banya perquè l'urbanisme també s'explica a Història de l'Art. I és molt trist escoltar la plaga d'economistes (són part de la Geografia), lamentant-se de la poca Història (de l'Art) que se sap. Un viatge encara que sigui en ascensor és una experiència única, com baixar i pujar escales, d'això aquí en sabem un gavadal, perquè tard o d'hora queda fi esmentar l'Hanna Arendt, el Walter Benjamin, ara d'en Chomsky sembla que no se'n parla gaire, però hi és. Els resultats que comenta la premsa de tant en quan, a la Selectivitat de batxillerat i FP. Es comenta la temuda Història, quan desprésaproven perquè només estudien el segle XIX i XX d'Espanya! Cosa bastant estranya perquè la nostra cultura és anglosaxona, puritana i liberal. No se si tenen clar que amb Cèsar, Justinià VI de Bizanci i Napoleó, en n'hi ha prou per saber que és l'Estat-nació. I que la Història de l'Art com tota la Història en general es fa incomprensible quan parles com ara de l'enfrontament entre blocs/Estats/nacions. Sense valorar que el que mou a l'ésser humà és tenir el plat a taula, fer la migdiada i entendre's amb la parella. El treball és aleatori o alienant o alienat, vocacional poques vegades. Per això la constants en la Història de l'Art és la lluita per vendre edificis, escultures, pintures, arts decoratives (tota la tecnologia actual, inclús el cinema i la fotografia és això). Com que el món universitari està reclós en la investigació i els seu resultats, no seré jo qui el critiqui, més enllà dels aspectes formals que defineixin la llengua vehicular que ha de tenir cada Universitat. La paraula Ciència fa feredat i tot són tecnologies. De fet jo també sóc un tecnòleg en la investigació, preparació de classes i avaluació. La trampa és que condemnen als savis a no passar del que abans es deia una diplomatura (mestres, infermers), a una llicenciatura (professors i metges). Si la canalla no sap que la ciència és superior a la tecnologia, s'està robotitzant. La societat es divideix entre explotadors i explotats, cosa negligible sí, però real. La gràcia dels explotadors és que els explotats, per mitjà del sentit ampli de la cultura, no en tinguin percepció. I segueixin emprant llur vot per impedir descavalcar a aquell que els oprimeix. És més, quan es diu que el meu heroi és el Messi o els GAFAM (Google, Apple, Facebook, Amazon i Microsoft), si pot sumar altres tonteries com Instagram, Whats App, Telegram o/i similars, que esdeven manta de vegades escenaris distòpics del narcicisme i l'anèmia neuronal que condueix a la demència a qualssevol edat. Amb això vull dir que la cultura és un negoci com qualssevol altre. Els problema dels artistes és que són gremials. Tenen un esquema mental anterior a la seva època; però en canvi poden avançar el futur o no. La Revolució Francesa és de 1789-1799, i el gran art que ens ha deixat va venir amb els impressionistes i neoimpressionistes de 1874 i 1888. Per tant la cultura va darrera de la revolució i no l'estimula sovint. Tincla casa plena de l'àmines de Malèlivtx, Kandinky, Gonxarova, Klee, Gudiol... etc. A l'ensems tots repudiaren l'art de l'URSS de Lenin i Trotsky/Stalin, un realisme socialista que era calcat al decadent art de l'extrema dreta. Tot això es pot explicar magníficament amb els programes elaborats des de la Generalitat de Catalunya. Per descomptat l'administració és l'art dels discursos esterils. Quan es parla d'ètica contra religió, es bandeja el més important, la Filosofia (sense metafísica sisplau). I les hores, minuts i segons dedicats a parlar del mòbil/cel·lular/telefonet; no serveixen per res. Ara és la tecnologia abusiva, abans era el tabac i l'alcohol; i suposo que els americans discuteixen sobre les armes. Mentretan les biblioteques restan a disposició dels intel·ligents. La juventut sempre ha anat curta de diners, i se'n ha sortit. Jo no entraré en el cap de l'adolescent com a professor, ni m'interessa. Com que em considero mercaderia a mans d'una classe suposadament preparada; exactament tracto d'igual a un alumne d'Història de l'Art. Si no en sap declaro tara de mercaderia i avaluo. El llenguatge dels pedagogs es tribal, xamànic... Per aquí va la cosa: si tens un títol superior ets un burgés si tens també diners encara continues sent-ho. Però si només tens una de les dues coses, tens molts números per ser un desgraciat. I col·locat en una edat, un gènere, una raça, un estat/nació, una llengua i sobretot en una classe social. No votis les persones, vota les institucions, llegeix el programa dels partits i sobretot dels sindicats. Has de saber que és millor treballa en una empresa 100% pública que en qualssevol de privada. Si ets un autònom la teva esperança de vida serà més curta i treballaràs fins a les portes de cementiri. Si l'Estat (poder per tant monopoli de la violència) no et contracta, fote't: ets un emigrant, un malalt, un afamat, estàs en guerra contra el món... ets pobre. No culpis a les persones, estudia el sistema, o ets capitalista o ets comunista. La tranversalitat és pura demagògia, com tots els centres. Hi ha tres móns: el primer, el capitalista; el segon aquells que han renunciat al comunisme. El tercer, el de l'esperança com la R.P. de la Xina. I el quart, el lumpen, aquells que viuen de les escombraries que llença la burgesia. Amb sort seràs un refugiat climàtic, entre els altres s'ofeguen a la terra, el mar (o la mar) i a l'aire. Per descomptat que has de ser partidari de l'avortament lliure i gratuït: ningú pot colonitzar el cos d'una altra persona; la teva orientació de gènere no t'ha de preocupar, atès que la feminització ha estat des del Neolític (dones, criatures i gent gran inventaren l'agricultura i la ramaderia menor... I el foc i la roda en col·laboració amb els homes). Vigila on van a parar els teus impostos. La burgesia odia els Parlaments, prefereix la solitud dels consells d'administració; per això crèa l'advocat i ara el polític. Perque parlin per a ells. Fixa't en el currículum dels polítics, primer es treuen unes oposicions a l'Estat, després demanen excedència, i per últim es presenten a unes eleccions. Quan es retiren cada 8 anys (menys és ridícul, més és carregant), tornen a la seva feina, i a mantenir el seu estatuts. Això des de Rajoy a Cotarelo. A les espatlles del funcionari, neix la llibertat d'expressió. La Història de l'Art permet parlar sense tensions a les aules, i permet una alta cultura. La Història i la Geografia ho expliquen tot, cosa que no vol dir que ho entenguin o comprenguin. Com a tot arreu hi ha mètodes, el millor és el marxista, simplement perquè és adaptable a tota circumstància. La gent confón una filosofia amb una pràxi. Diuen que els comunistes han creat grans ganes, camps de concentració, guerres. Tot mentida, Putin és un lacai del seu capitalisme d'espardenya. Només té primeres matèries, però no precisament intel·lectual, quan usa un llenguatge irrisori. Diuen que a la dreta se la coneix per la constant apel·lació al honor, de fet ahir la presidenta del Parlament de Catalunya, s'omplia la boca amb aquesta paraula vàcua, romàntica. Les institucions no són honorables, més que en funció dels sindicats, partits i associacions que les omplen. En un altra lloc he dit que el rictus, per exemple dels kurós grecs, fan una mica d'angunia. Tenim massa polítics, de fet no n'hauríem de tenir cap (anarcosindicalisme) amb la cara de kurós o de joker. Jesuïtisme a ambdos cantons de l'arc parlamentari. Fora de la política hi ha aire. Estudieu Història de l'Art.