PODER CONDUIR ALS SETZE ANYS

Brussel·les vol que es pugui conduir acompanyat als 17 anys màxima perquè no té competències en aquesta àrea i simplement insta els estats a ser més contundents en aquest sentit. Aquestes mesures estan enfocades sobretot a fer disminuir el nombre de sinistres de conductors novells i menors de 30 anys, ja que, tot i que només representen el 8% del total d’europeus amb carnet, estan implicats en dos de cada cinc sinistres. (Diari Ara, avui 02/03/2023, pàg. 14)

Afirmo, estic totalment a favor d'aquesta mesura, els controls i l'ensenyament han de regular-se a través dels Instituts d'Ensenyament Secundari (IES) i les Escoles de Formació d'Adults. L'educació vial és la principal causa de mortalitat en països desenvolupats, entre totes les franges d'edat. Conduir és un dret i tanmateix una obligació en un arc que va des del patinet al camió, òbviament també el transport per mar i aire. 

Si un alumne surt amb setze o disset anys amb el nombre màxim de carnets de conduir, té garantida la mobilitat, a l'ensems pot triar i remenar les tasques laborals i ocioses en un punt d'alta responsabilitat; i el que és més significatiu: guanyarà diners i s'emanciparà de la tutel.la laboral, familiar i personal.

El jovent ha de tenir accés gratuït al carnet de conduir en genèric: repeteixo, per terra, mar i aire. I això ha d'obligar a l'Estat, ha proporcionar-li totes les oportunitats. Conduir, navegar, volar és alguna cosa estructural. Cal que l'ensenyament secundari obligatori, i la formació permanent, des de la funció pública ho donin.

El resultat, estic segur: serà revertir les obscenes llistes d'aturats que tenen les nostres societats. Treballar amb carnet de conduir ens farà responsables. 






Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LES ESCOLES I LA REVOLUCIÓ

Imatge
L'educació és un sector sensible de primera necessitat per desenvolupar l'intel·lectual col·lectiu a escala planetària. No hi ha racó on no hi figuri una escola o una contra escola. Com que la realitat és dialèctica, quan esclaten guerres, morts, pandèmies, i catàstrofes demogràfiques o climàtiques, tot el que està a l'abast de la humanitat per garantir la seva permanència amb categoria d'eterna. L'educació s'associa íntimament amb el present, per això està permanentment viva en tots el actes dels humans. Amb independència de valors més prosaics com l'economia, la sociologia, la política, inclús la pròpia cultura.  En plena destrucció, regressió i anihilament parcial sempre hi ha una escola, ni que sigui de la mort com pensava Durruti, un activista que combaté el feixisme durant la Revolució i Guerra Civil a Espanya (1936-1939). També, una escola és una empresa, on la mercaderia és l'estudiant, en funció de l'encontorn a tres bandes: escola per a in
Més informació

FRANCIS DE MIOMANDRE, PREMI GONCOURT 1908

Imatge
Per a la dona que li va vendre els premis Nobel i Goncourt a la meva mare, editats per Plaza & Janés Lectures per a tots els gustos, però aquest no és el problema, sinó que realment al voltant de cadascú hi hagi un nombre prou engrescador de lectors com per domesticar la persona. Pel general si es mira cap a la veritable Europa, el Regne Unit, França i Alemanya, és segur que l'exemple ajudarà als perifèrics  a prendre posicions vers les veritables essències: el talent, l'art, la igualtat, la llibertat i la imposició de la pau per sobre dels crancs de la guerra i l'explotació ca... ca... capitalista. (Quequeixar de vegades apunta la gana de saviesa) “Un hilillo de agua” La señora Verrière vivía en un cuarto sencillo y sobrio adornado de muebles honestos, pero donde se adivinaba que preocupada sin tregua por otras cavilaciones, no se había inquietado jamás por poner orden entre los cachivaches, los marcos y el polvo. Cuando entraron sus visitantes, estaba senta
Més informació

AVUI JUGA EL BARÇA

Imatge
  Per a Richard Ford, Paul Auster i John Irving   18.50 H Partit amistós (Esportiu) UE Olot-FC Barcelona. El nou Barça de la temporada 22/23 debuta aquesta tarda al Nou Estadi Municipal d’Olot. I el miraré a TV3 perquè és en obert. Pagar per assistir a un esdeveniment esportiu és lloable però per a mi, no fa el cas. De menut vaig anar al Camp de Les Corts amb el pare i l'avi que eren socis del Barça, no pagava jo esclar. Amb el temps, pare i avi sogre per a ell, es van donar de baixa. L'avi patia molt i s'estava més al bar i als serveis que a les grades. I es van posar d'acord en deixar de pagar l'abonament. Ben fet! L'avi havia estat jugador fundador del Rugby del Barça, o això deia ell (es deia Francisco,  Paco,  Vicente Gil). Parlava català tothora, mentre que el meu pare ho feia en espanyol. Per prohibició expressa de la seva esposa, la meva mare, de llengua catalana, però molt primmirada. Amb els anys, tenia jo 12 i 13, vaig jugar a l’Infantil del bàsq
Més informació