1969

 

L'home a la lluna, els moviments socials LGBT i la creació d'Internet.

22 de juliol, Madrid, Espanya: Joan Carles de Borbó les Corts Espanyoles designen successor del dictador Franco com a cap de l'Estat Espanyol, a títol de rei i amb el títol provisional de príncep d'Espanya, el seu pare, Joan de Borbó, renuncia a la possibilitat de ser rei i adquireix vitalíciament el títol de comte de Barcelona.

29 d'octubre, Califòrnia, Estats Units: L'equip dirigit per l'informàtic Leonard Kleinrock envia el primer correu electrònic d'un ordinador de la Henry Samueli School of Engineering and Applied Science (Los Angeles) fins a un altre situat a l'Stanford Research Institute (prop de San Francisco), a través d'Arpanet, xarxa precursora d'Internet.

 

Premis Nobel

Camp

Guardonats

Física

       Murray Gell-Mann

Química

       Derek Barton

       Odd Hassel

Medicina o Fisiologia

       Max Delbrück

       Alfred Hershey

       Salvador Luria

Literatura

       Samuel Beckett

Pau

       Organització Internacional del Treball

Economia

       Ragnar Anton Kittil Frish

       Jan Tinbergen

Naixements

Països Catalans: 20 de desembre, Neuss, RF Alemanya: Mónica Oltra Jarque, política i advocada valenciana.

Resta del món

 

       14 de maig, Ivanhoe (Victòria), Austràlia: Cate Blanchett, actriu Australià.

       13 de juny, Nancyː Virginie Despentes, escriptora, novel·lista, directora de cine, feminista francesa, ocasionalment traductora i lletrista. 

       10 de setembre, Madrid: David Trueba, periodista, escriptor, director de cinema i col·laborador de premsa espanyol.

Necrològiques

Països Catalans: 25 d'abril - Montevideo, Uruguai: Margarida Xirgu i Subirà, actriu uruguaianocatalana.

 

Resta del món

       26 de març - Biloxi, Nova Orleans: John Kennedy Toole, novel·lista nord-americà (n. 1937).

       28 de març - Denison, Texas (EUA): Dwight D. Eisenhower, 34è president dels Estats Units.(n. 1890)

       5 de juliol -Boston, Massachusetts (EUA): Walter Gropius , arquitecte, urbanista i dissenyador alemany (n. 1883).

       25 de juliol: Singen, Alemanya: Otto Dix, un dels grans pintors alemanys del segle xx (n. 1891).

       17 d'agost: Chicago (EUA): Ludwig Mies van der Rohe, arquitecte i dissenyador industrial alemany (n. 1886).

       21 d'octubre - St. Petersburg, Florida (els EUA): Jack Kerouac, novel·lista i poeta estatunidenc, membre de la generació beat (n. 1922).

       3 de setembre - Hanoi, Vietnam del Nord: Ho Chi Minh, líder polític i revolucionari vietnamita (n. 1890).


(Font Viquipèdia

Dinou lectures serioses faltava un mes per a que complís 15 anys, l’edat en que et pots considerar alfabetitzat. Abans però s’havien llegit un munt de còmics, bona part de la novel·lística d’Agatha Cristie i biografies. Als GG Maristes La Immaculada, on vaig passar escolarització durant 8 anys, ens feien llegir molt. La biblioteca però, la recordo molt petita, no més de 150 m2. A casa, 6 persones, 2 avis materns, 2 pares i 2 fills; amb poc més de 70 m2 hi havia un cert espai per a la lectura. L’àvia Rosa llegia novel·letes romàntiques però amb l’arribada de la televisió es limitava a la premsa del cor (Hola, Lectures). L’avi Paco llegia el diari cada dia (els dilluns La Hoja del Lunes, la resta de la setmana Solidaridad Nacional), li agradava molt fer tota mena de crucigrames i jocs anàlegs, quan jo em vaig subscriure a Triunfo li passava la pàgina corresponent). Consultava diccionaris i enciclopèdies. El pare Miguel, llegia tanmateix el diari, però cap o pocs llibres. La mare Carmen llegia llibres, diari, revistes: Destino. Era la més culta de la família. Dels germans, el més gran Àngel (1949-2016) va cursar estudis superiors de Formació Professional mecànica d’autos, però no llegia gens ni poc, quan es va casar, els llibres a casa seva els comprava la seva esposa Glòria. El fill petit, jo (1954) va començar a dur un registre en una llibreta grandària quartilla d’espiral de filferro, encara (2022) existeix, relligada de tapa dura. I el pis del carrer d’Espronceda (poeta romàntic) del barri deprimit del Clot a la ratlla de Poble Nou, en el número 195, en el pis primer, porta b primera. Edifici construït segons cànon noucentista dels 1920’, curiós, car tot i tenir ascensor, només s’aturava cada dos plantes, les que donaven al carrer no en tenien, calia que pugessin o baxeissin vers les dels patis exteriors, mig oberts a un desert de fàbriques i magatzems (Can Ricart). Allí en una cambra interior, sense pràcticament llum natural llegia jo, i el més important, m’aplicava en la lectura, mentre que els estudis anaven força justets.

1.    Remarque, Eric Maria. Sin novedad en el frente. Novel·la, 284 p. Època 1929. Edició Ed. España 1929. La traducció catalana la vaig llegir el 2017 i és d’Ed. Proa. Remarque va escriure una gran obra, alemany, el règim nazi li va privar de la nacionalitat, fou acollit pels EUA. Ambientada en el front dels imperis centrals (IIn Reich alemany; Imperi austro-hongarés; Imperi Otomà i Bulgària). És obertament pacifista.

2.    Anònim, Las mil y una noches. Contes. 1396 p. En dos volums fou el primer clàssic i va deixar amb el seu erotisme suau, petjada. No he tingut fins ara (2022) la necessitat de reelectura amb traducció catalana.

3.  Edgar Allan Poe. Narraciones Extraordinarias. Contes. 190 p. El primer llibre de la col·lecció RTV que editaven conjuntament Alianza i Salvat a un preu moderat, 25 Pta. A Poe el vaig llegir en part arreu de l’emissió d’un programa que es deia Historias para no dormir, ara es fa un remaque dirigit per Jaume Balagueró, aquell fou un episodi biogràfic molt conservador com l’època, tot i que recreava sobretot el gran poema El corb. De Poe he llegit les Narraciones Completas de l’editorial Aguilar, dos seleccions de Quaderns Crema en català; i un parell de llibres amb la seva poesia. Amb Manuel Baquero Blanes, amic d’estudis de batxillerat, al qual vaig veure també al Servei Militar fet un caporal de primera, anava a un bar de Horta (Barcelona) i ens passàvem novetats literàries. Les Narraciones Completas amb una foto de l’escriptor me la va tornar escapçada: es va quedar la foto amb l’excusa que escriviria no sé on. De totes maneres era un molt bon amic i si no recordo malament em va passar de Hugh Thomas  La guerra civil, i el España, España d’un tal London. Tot de Història clandestina, s’editaven fora d’Espanya.

4.     José Hernández. Martín Fierro. De la mateixa editorial que Las mil y una noches, Nauta. És el gran llibre de la poesia èpica argentina. És la meva primera aproximació a la poesia. El meu amic argentí Rubén Sebastián em va regalar una versió editada en el seu país. Hi vaig disfrutar molt. Vaig anar a veure la pel·lícula amb amics: la Marga Abella, l’Artur Banus i el Josep Reig. La Marga i jo veierem tot el fil, però el dos nois marxaren abans. L’Artur àdhuc em va fer un comentari respecte al meu embadaliment per la noia. No era oportú, car vaig ser jo que vaig insistir a veure l’obra. Per descomptat que m’agradava la Marga, però va ser l’Artur que va fer de nòvio, tot i que ella el va deixar.


Margarita Abella Mestanza (circa 1971)


A baix d’esquerra a dreta Jose (Josep-Manel AlarcóVicent); Arturo (Artur Banus Rÿf); A dalt Cristina Armenter, Margarita Abella Mestanza, i Marc Cuixart

Lloc piscina de Can Coromines, Sant Fost de Campsentelles (Vallès Oriental) de 12m privada juntament amb un frontó, ens servia d’esbarjo a la colla. Els amos de la finca Núria Corominas i el seu marit de cognom Tomás, per mitjà dels nebots Julián Tomás, Xavier Martínez Tomás, Josep Tomás… amb el mal nom de “tomasines” eren una família rica lligada al tèxtil. El Josep Tomàs va ser un bon amic i el seu pare el Pepitu havia estat alcalde del poble. La fotògrafa fou la Carmen Liron, i amb les altres dues formavan les úniques noies del grup molt més nombrós de nois (a més Joan Sibina, un seu amic Francesc, Miguel, ambdós de Martorelles. I els del poble l’esmentat Josep Reig Vilardell, fill del masover de Can Corominas, Xavi Planas, i bastants més. Aqueste dues fotos són les úniques que conservo d’aquells dies. Avui amb el boom digital en tindria centenars.

1968

  1.  Joe J. Heydeker - J. Leed. El Proceso de Nuremberg. Ed, Bruguera. Algú me’l va deixar, la lectura fou apassionant, fins a l’extrem que ara intento comprar-lo de segona mà. Ja li pagat, m'arribarà per correu.

Aquell 1969 només estudiava 4rt del Batxillerat Elemental, al juny em vaig treure dues assignatures pendents de 3r: Llatí amb un aprovat, 6; ara seria un bé. I Matemàtiques amb un 5
pelat. Em vaig examinar “Lliure” a través de l’Acadèmia Mentor propietat d’un tal Pere Vegué Lligoña, director, era tanmateix funcionari conservador del Gabinet Numismàtico de Catalunya, i sembla ser cobatent republicà represaliat, com el sr. Angulo*, aquest darrer feia de tot excepte de secretari, era de matemàtiques, però també donava filosofia, corrien rumors que era un basc desterrat a Catalunya, que havia vist afusellar els seus pares pels franquistes. També que un dia mentre treballava sol a l’Acadèmia a l’actual Pau Claris entre Aragó i València (cantó Besòs) va entrar un lladre, el qual fou mort llençant-lo pel forat de l’escala o de l’ascensor: fou un homicidi i no va tenir consqüències. Si que semblava un home turmentat i no dubtava en clavar un ventallot als alumnes una mica curts de gambals. Era una acadèmia mixta, on vaig trobar a la Rosa Mayor, germana del Maipi, un amic del meu germà Àngel de la colla de Sant Fost de Dalt, nosaltre érem de Sant Fost de Baix. Allà entre noies, deprés de vuit anys de col·legi religiós de nois, vaig intentar els primers flirts (dues noies una Isabel em va dir un company que sembla que jo li agradava, massa tard; l’altra la convidava a anar a Boccaccio però sempre em desdia, la trobava al Pub Renault, i sembla ser que despertava la gelosia de la Núria Farré que quan sortia ja amb l’enèssim noviet em va dir que jo li agradava, massa tard). Eren temps en que amb una coòrpora exagerada em tocava anar amb amics un o dos anys més grans que jo. I això es notava, amb timidesa i enrojolaments suposo.

Ara toca explicar perquè em van expulsar dels GG Maristes. Cal aclarir que no vaig ser un estudiant normalet fins que vaig arribar a la Universitat de Barcelona, llavors em vaig posar les piles i vaig enllestir el tràmit amb 25 assignatures anyals i 5 anys, suspenent el mínim, i amb una mitjana de 6. Els Maristes em van fer repetir el 2n de batxillerat, el meu germà Àngel també l’havia repetit, i jo ho considerava una franquícia. Abans als 10 anys (sóc del 1954) havia aprovat l’accés de la Primària al batxillerat justet, els Maristes van dir que potser calia ja repetir llavors. Va haver un no rotund, suposo que per part de la meva. El cas és que quan vaig arriba a 3r ja els havia fet la pirula. A final de curs es repartien les matrícules de l’any seguent, 3r. El meu amic Josep Iserte i jo, seiem per mal comportament al costat de la pissarra sols i isolats de la resta de l’aula. El professor va cometre un error, em va enviar a mi al Germà Administrador (un mig pederasta que tocava les cuixes de tots els nois que podia, a mi també encara que no va passar cap a munt segur) aquest Germà Administrador no feia classes, només tasques administratives. Sobretot cobrar la quota als pares, en aquell moment tenia ja comptades les matrícules del meu curs, on en faltaven dues. Ai las! La del Josep Iserte (fill d’una peixetera del barri, Dretea de l’Eixample) i jo. Doncs jo vaig també comptar i en veure que en mancaven dues, em vaig desar dues matrícules a la butxaca de la bata. Total que el professor va pensar que era una equivocació i ens vàrem poder matricular de 3r sense que els pares se’n assabentessin de res, però suposo que sí el col·legi. La venjança vindria a 3r. jo almenys suspès juny i setembre de Llatí i Matemàtiques. I com no es podia passar a 4rt amb cap assignatura pendent. Vaig haver de fer les maletes…


Quan enllesteixo aquests ucròniques línies al bloc, anoto adesiara la sortida al mercat de la novel·la d'Eduard Márquez (Ed. L'Altra) 1969. Recordo que a la llibrera més important de Rubí, un seu empleat me'l va recomanar abans de 2011. Tot i tenir alguna oportunitat no l'he llegit; potser ho faré ara. Sempre són un xic inquietants els llibres que porten per títol xifres i prou, registro per llegides: 

4 JINETES DE LA APOCALIPSIS, LOS. BLASCO IBÁÑEZ, VICENTE. Sempre ha estat de bon llegir.

5 NARRACIONES Y 2 FÁBULAS. BENET, JUAN. No hi penso però, va estar de moda.

14. ECHENOZ, JEAN. És de suposar que no el recordo ni poc ni massa per la seva brevitud.

21 LLIÇONS PER AL SEGLE XXI. HARARI, YUBAL NOAH. Autor de llibres d'història i potser de filosofia. Comparteix amb una lectura recent: 


37 ANYS DE FRANQUISME A CATALUNYA. UNA VISIÓ ECONÓMICA. CABANA,          FRANCESC. Economista del catalanisme.

100 CASTELLS PER DESCOBRIR CATALUNYA. AADD. Com a professor d'història de l'art encara tinc els meus dubtes que les casernes, les presons i els cementiris entrin en la categoria d'art, el seu contingut és massa fraudulent, apel·la a dos genets de l'Apocalipsi: la guerra i la mort. Per a un home nou el desitjable és que no existissin. 

122 POEMAS. RIDRUEJO, DIONISIO. D'aquells neofranquistes que aviat es revoltaren contra el progenitor: Francisco Franco. Em va agradar, en edició de Losada tenia un bernís de clandestinitat, aventura.

201 CONTES CORRENTS. BARRIL, JOAN. Escriptor de la premsa groga catalana: El Periódico i Interviu. Es queixava de la seva obesitat. Normalet.

99 FRANCS (14.99 €). BEIGBEDER, FRÉDÉRIC. No l'he llegit ni en francès ni en català. Els dos llibres són de la meva dona la Roser i els va comprar a la recentment desapareguda Alibri. De l'Alibri tinc 23 lectures.

1000 PROTAGONISTAS DEL SIGLO XX, LOS. DD. AA. El llegia mentre feia d'Educador Socials a Aldees Infantils SOS, editava El País.

1688. LA PRIMERA REVOLUCIÓN MODERNA. PINCUS, STEVE.  De la gran editorial Acantilado del estupendo editor Joan Vallcorba. Quan visito la llibreria de saldo Re-Read m'ha costat però n'he tret 3 exemplars sobre 316 llibres comprats. Çó demostra que el comprador el reté a la seva biblioteca.

1714. BOSCH, ALFRED. No és el millor d'aquest senyor, recomanable Les set aromes del món, va d'hugonots i cafè, una de les millors novel·les històriques que he llegit.

1789: REVOLUCIÓN FRANCESA. LEFEBVRE, GEORGES. Aquest historiador francès se'm va donar a conèixer arreu d'un treball de carrera de la Núria Farré, hi vaig col·laborar i em va regalar dedicat el llibre gruixut; tot això tindria per endavant quan vaig començar la carrera el 1974. Aquest és petit, un resum d'una de les millors èpoques ede la història de la humanitat.

1914 DE LA PAZ A LA GUERRA. MACMILLAN, MARGARET. Molt bon llibre, me'l va regalar en la festa dels 60 anys d'edat un meu molt bon amic, el Josep Lluís Sánchez Pérez (amb ell Servei Militar, codeixeble de COU, col·lega de batxillerat com a professor, banquer, maridat amb Antònia de Miquel, antiga col·laboradora de Carmen Balcells, l'agent d'escriptors més potent a Catalunya. Per mitjà del patrocini d'ambdós m'arribaven de franc una munió de llibres (ara en un glop de sinceritat faig constar als dos Josep-Lluís Sánchez Pérez & Antònia de Miguel: 80 regals, i altres d'induïts).

1917. ANTES Y DESPUÉS (LA REVOLUCIÓN RUSA). CARR, EDWARD H. A bastament treballat en les meves classes de professor de COU i de la prova d'accès a la Universitat per a majors de 25 anys. A qui li interessi que intervingui els meus www sites, indexats a #jmalaco.net

1939. BENGUEREL, XAVIER. Lletres de l'exili, remarca, subratlla l'any en que s'acaba la Guerra Civil i Revolució de 1936 a 1939. I tanmateix comença la IIª Guerra Mundial on venceria el món bipolar, el capitalisme dels EUA i el comunisme de la URSS. Tanmateix Europa Occidental s'alinearà amb els americans ianquees, i l'Oriental amb els comunistes euroasiàtics. I de les escorrialles de la descolonització, el món encara! Hereu de la Iª Revolució Industrial (1770-1870). La néta del novel·lista, la Laura Benguerel em substituï en part a Uni-tec quan aquesta acadèmia fou absorvida per la Blancafort, després vindria un obscur affaire del que no tinc notícies. I finalment i malaurada Uni-tec va tancar definitivament les portes el 2010. La Laura i un altre company, en Mario Bañeres es van col·locar a la funció pública Generalitat de Catalunya Benestar Social / Educació. I amb el Mario i altres professors d'Uni-tec varem treure les oposicions al grup A el 14 de juliol de 2005. Amb la Laura vaig competir per una plaça a la privada semiuniversitària d'un centre de Sant Cugat, ella la va guanyar, però va haver de plegar per acosament sexual del responsable. A Uni-tec també va haver un cas de "liasson" amb una menor, que em consti va ser tallat en sec. Entre cert professorat consideràvem banal i innecesari l'estrupe, per no dir que podia derivar en delicte. Recordo el nom i el podria anotar en tinta simpàtica com la seva víctima. La mateixa tinta que usava en els complicats mots encreuats (majúscules sense accents) que havien de resoldre els meus alumnes de Rubí, al final com que eren molt bons, se les empescaren per treure molt bones notes de Ciències Socials. 

1984. ORWELL, GEORGE  Tres vegades llegit i repetit, amb Andreu Nin, traductor de Dostoievsky i Tolstoi, mestre, i víctima d'Stalin. Amb el trotsquisme i l'anarquisme moderat, aniria fent via. És quelcom barroquitzant hores d'ara des de l'adolescència el vaivé és entre el trotsquisme i el anarquisme.

1984. ORWELL, GEORGE

1984. ORWELL, GEORGE

1Q84 LLIBRES 1 I 2. MURAKAMI, HARUKI. Com passa amb la majoria d'autors japonesos considero llurs escrits com part de la tradició europea. En el cas de Murakami no hi ha més sorpreses, és literatura de primera.

1Q84 LLIBRE 3. MURAKAMI, HARUKI. Una obra monumental de bon record, molt comentada amb coneguts.

2001 UN AÑO PARA UN MILENIO. SALUTREGUI, JABIER. Efectivament, el mil·leni va nàixer el 2001, malgrat les bizantines discussions del darrer any del segle XX. La periodificació en la història no ha de ser òpaca i inflexible, tot i que és molt didàctica per la natural expansió de memòria de que fan gala els historiadors. Vicis són el presentalisme i els calendaris d'efemèrides. Sempre seran operatius quan es lliguin a la biografia de l'estudiós (any de naixement, emparellament, èxits econòmics (l'economia és una part de la geografia i hauria d'engreixar la seva influència no per la concessió del Nobel, sinó ajustant-se al fet que no el té la GEOGRAFIA, sumida als llibres de viatjes i guies turístiques manta de vegada, en la seva escassa presència en el circuït comercial. ¿Què ha de dir aquest ucronita quan va començar la carrera amb lluita contra la geopolítica de Jaume Vicens Vives? I després no faria, aquest ucronita, de la necessitat una virtut; perquè aquell geni encara forma part de la seva formació professional, material... i fins i tot. Ai las! filosòfica. 

2030. PÉREZ, LEANDRO. (ED.). Un llibre de disseny regalat i desviat per dolent per la FNAC, al comprar un altre ja valorat.

2666. BOLAÑO, ROBERTO. El intractable, el millor escriptor hores d'ara.

4321. AUSTER, PAUL. Amb John Irving, Richard Ford, Bukowski i tants altres, hereus de Dickens, finalment reivindicat amb la seva Història de dues ciutats. D'Auster cauran vint-i-sis llibres, i que duri!

Ho deixo aquí entre sospites de poca humilitat, un xic de pedanteria. Prou costa ser honest com per a permetrer's ser un bandarra. Que la crítica sigui alternativa a aquest gegant de la Història que és el llibre imprés en paper, relligat amb cura i resistència, distribuït en llars, llocs de treball, centres educatius, BIBLIOTEQUES.  Ara mateix forro llibres per regalar amb paper de coloraina i enganxo la llegenda:
Si us plau no soc un llibre
electrònic, desa'm a la
teva biblioteca

 * Una vegada llicenciat en Geografia i Història, tenint càrrec, accionariat i despatx a Uni-tec, col·legis catalans, Promociones Auxiliares, S.A. a la Rambla de Catalunya 8 de Barcelona, acadèmia on es feien sovint subcontractes amb altres empreses de l'àmbit educatiu. Vaig coincidir amb el sr. Angulo, ens vàrem saludar però ell ben sefur no em va recordar. Li reservo simpatia com a un pacient professor d'aquella Mentor de Ciències de la Natura al que vaig fer sortir de olleguera per poc. Com a mínim enfilà la punta d'un paraigua al meu pit, la cosa no va anar a més; i per atzar el vaig albirar més endavant en un vaixell i em va saludar crec afectuosament.

Un dibuix de l'ucronita de 13 anys d'edat, el seu cognom serà sempre de llengua àrab i vol dir replec del camí: Alarcó


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LES ESCOLES I LA REVOLUCIÓ

FRANCIS DE MIOMANDRE, PREMI GONCOURT 1908

AVUI JUGA EL BARÇA