1969
L'home a la lluna, els moviments socials LGBT i la creació d'Internet.
22 de juliol, Madrid, Espanya: Joan Carles de Borbó les Corts Espanyoles designen successor
del dictador Franco com a cap de l'Estat Espanyol, a títol de rei i
amb el títol provisional de príncep d'Espanya, el seu pare, Joan
de Borbó, renuncia a la possibilitat de ser rei i
adquireix vitalíciament el títol de comte de Barcelona.
29 d'octubre, Califòrnia, Estats Units: L'equip dirigit per
l'informàtic Leonard Kleinrock envia el primer correu
electrònic d'un ordinador de la Henry Samueli School of Engineering and Applied Science (Los Angeles) fins a un altre
situat a l'Stanford Research Institute (prop de San Francisco), a través d'Arpanet, xarxa precursora d'Internet.
Premis
Nobel
|
Camp |
Guardonats |
|
Física |
|
|
Química |
|
|
Medicina o
Fisiologia |
|
|
Literatura |
|
|
Pau |
|
|
Economia |
Països Catalans: 20 de desembre, Neuss, RF Alemanya: Mónica
Oltra Jarque, política i advocada valenciana.
Resta del món
●
14 de maig, Ivanhoe (Victòria), Austràlia: Cate Blanchett, actriu Australià.
● 13 de juny, Nancyː Virginie Despentes, escriptora, novel·lista, directora de cine, feminista francesa, ocasionalment traductora i lletrista.
●
10 de setembre, Madrid: David Trueba, periodista, escriptor, director de cinema i
col·laborador de premsa espanyol.
Països Catalans: 25 d'abril - Montevideo, Uruguai: Margarida
Xirgu i Subirà, actriu
uruguaianocatalana.
Resta del món
●
26 de març - Biloxi, Nova Orleans: John Kennedy
Toole, novel·lista nord-americà (n. 1937).
● 28 de març - Denison, Texas (EUA): Dwight D.
Eisenhower, 34è president dels Estats Units.(n. 1890)
● 5 de juliol -Boston, Massachusetts (EUA): Walter Gropius , arquitecte, urbanista i dissenyador alemany (n. 1883).
● 25 de juliol: Singen, Alemanya: Otto Dix, un dels grans pintors alemanys del segle xx (n. 1891).
● 17 d'agost: Chicago (EUA): Ludwig
Mies van der Rohe, arquitecte i dissenyador
industrial alemany (n. 1886).
● 21 d'octubre - St. Petersburg, Florida (els EUA): Jack Kerouac, novel·lista i poeta estatunidenc,
membre de la generació beat (n. 1922).
●
3 de setembre - Hanoi, Vietnam del Nord: Ho Chi Minh, líder polític i revolucionari vietnamita (n. 1890).
(Font Viquipèdia)
Dinou lectures
serioses faltava un mes per a que complís 15 anys, l’edat en que et pots
considerar alfabetitzat. Abans però s’havien llegit un munt de còmics, bona
part de la novel·lística d’Agatha Cristie i biografies. Als GG Maristes La
Immaculada, on vaig passar escolarització durant 8 anys, ens feien llegir molt.
La biblioteca però, la recordo molt petita, no més de 150 m2. A casa, 6
persones, 2 avis materns, 2 pares i 2 fills; amb poc més de 70 m2 hi havia un
cert espai per a la lectura. L’àvia Rosa llegia novel·letes romàntiques però
amb l’arribada de la televisió es limitava a la premsa del cor (Hola,
Lectures). L’avi Paco llegia el diari cada dia (els dilluns La Hoja del Lunes,
la resta de la setmana Solidaridad Nacional), li agradava molt fer tota mena de
crucigrames i jocs anàlegs, quan jo em vaig subscriure a Triunfo li passava la
pàgina corresponent). Consultava diccionaris i enciclopèdies. El pare Miguel,
llegia tanmateix el diari, però cap o pocs llibres. La mare Carmen llegia
llibres, diari, revistes: Destino. Era la més culta de la família. Dels
germans, el més gran Àngel (1949-2016) va cursar estudis superiors de Formació
Professional mecànica d’autos, però no llegia gens ni poc, quan es va casar,
els llibres a casa seva els comprava la seva esposa Glòria. El fill petit, jo
(1954) va començar a dur un registre en una llibreta grandària quartilla
d’espiral de filferro, encara (2022) existeix, relligada de tapa dura. I el pis
del carrer d’Espronceda (poeta romàntic) del barri deprimit del Clot a la
ratlla de Poble Nou, en el número 195, en el pis primer, porta b primera.
Edifici construït segons cànon noucentista dels 1920’, curiós, car tot i tenir
ascensor, només s’aturava cada dos plantes, les que donaven al carrer no en
tenien, calia que pugessin o baxeissin vers les dels patis exteriors, mig
oberts a un desert de fàbriques i magatzems (Can Ricart). Allí en una cambra
interior, sense pràcticament llum natural llegia jo, i el més important,
m’aplicava en la lectura, mentre que els estudis anaven força justets.
1. Remarque, Eric Maria. Sin novedad en el
frente. Novel·la, 284 p. Època 1929. Edició Ed. España 1929. La traducció
catalana la vaig llegir el 2017 i és d’Ed. Proa. Remarque va escriure una gran
obra, alemany, el règim nazi li va privar de la nacionalitat, fou acollit pels
EUA. Ambientada en el front dels imperis centrals (IIn Reich alemany; Imperi
austro-hongarés; Imperi Otomà i Bulgària). És obertament pacifista.
2. Anònim, Las mil y una
noches. Contes. 1396 p. En dos volums fou el primer clàssic i va deixar amb el
seu erotisme suau, petjada. No he tingut fins ara (2022) la necessitat de
reelectura amb traducció catalana.
3. Edgar Allan Poe. Narraciones
Extraordinarias. Contes. 190 p. El primer llibre de la col·lecció RTV que
editaven conjuntament Alianza i Salvat a un preu moderat, 25 Pta. A Poe el vaig
llegir en part arreu de l’emissió d’un programa que es deia Historias para no
dormir, ara es fa un remaque dirigit per Jaume Balagueró, aquell fou un episodi
biogràfic molt conservador com l’època, tot i que recreava sobretot el gran
poema El corb. De Poe he llegit les Narraciones Completas de l’editorial
Aguilar, dos seleccions de Quaderns Crema en català; i un parell de llibres amb
la seva poesia. Amb Manuel Baquero Blanes, amic d’estudis de batxillerat, al
qual vaig veure també al Servei Militar fet un caporal de primera, anava a un
bar de Horta (Barcelona) i ens passàvem novetats literàries. Les Narraciones
Completas amb una foto de l’escriptor me la va tornar escapçada: es va quedar
la foto amb l’excusa que escriviria no sé on. De totes maneres era un molt bon
amic i si no recordo malament em va passar de Hugh Thomas La guerra civil, i el España, España d’un tal
London. Tot de Història clandestina, s’editaven fora d’Espanya.
4. José Hernández. Martín Fierro. De la mateixa
editorial que Las mil y una noches, Nauta. És el gran llibre de la poesia èpica
argentina. És la meva primera aproximació a la poesia. El meu amic argentí
Rubén Sebastián em va regalar una versió editada en el seu país. Hi vaig
disfrutar molt. Vaig anar a veure la pel·lícula amb amics: la Marga Abella,
l’Artur Banus i el Josep Reig. La Marga i jo veierem tot el fil, però el dos nois
marxaren abans. L’Artur àdhuc em va fer un comentari respecte al meu
embadaliment per la noia. No era oportú, car vaig ser jo que vaig insistir a
veure l’obra. Per descomptat que m’agradava la Marga, però va ser l’Artur que
va fer de nòvio, tot i que ella el va deixar.
 |
| Margarita Abella Mestanza (circa 1971) |
A baix d’esquerra a dreta Jose (Josep-Manel AlarcóVicent); Arturo (Artur Banus Rÿf); A dalt Cristina Armenter, Margarita Abella Mestanza, i Marc Cuixart
Lloc piscina de Can
Coromines, Sant Fost de Campsentelles (Vallès Oriental) de 12m privada
juntament amb un frontó, ens servia d’esbarjo a la colla. Els amos de la finca
Núria Corominas i el seu marit de cognom Tomás, per mitjà dels nebots Julián
Tomás, Xavier Martínez Tomás, Josep Tomás… amb el mal nom de “tomasines” eren
una família rica lligada al tèxtil. El Josep Tomàs va ser un bon amic i el seu
pare el Pepitu havia estat alcalde del poble. La fotògrafa fou la Carmen Liron,
i amb les altres dues formavan les úniques noies del grup molt més nombrós de
nois (a més Joan Sibina, un seu amic Francesc, Miguel, ambdós de Martorelles. I
els del poble l’esmentat Josep Reig Vilardell, fill del masover de Can
Corominas, Xavi Planas, i bastants més. Aqueste dues fotos són les úniques que
conservo d’aquells dies. Avui amb el boom digital en tindria centenars.
1968
- Joe J. Heydeker - J. Leed. El Proceso de Nuremberg. Ed, Bruguera. Algú me’l va deixar, la lectura fou apassionant, fins a l’extrem que ara intento comprar-lo de segona mà. Ja li pagat, m'arribarà per correu.
Ara toca explicar
perquè em van expulsar dels GG Maristes. Cal aclarir que no vaig ser un
estudiant normalet fins que vaig arribar a la Universitat de Barcelona, llavors
em vaig posar les piles i vaig enllestir el tràmit amb 25 assignatures anyals i
5 anys, suspenent el mínim, i amb una mitjana de 6. Els Maristes em van fer
repetir el 2n de batxillerat, el meu germà Àngel també l’havia repetit, i jo ho
considerava una franquícia. Abans als 10 anys (sóc del 1954) havia aprovat
l’accés de la Primària al batxillerat justet, els Maristes van dir que potser
calia ja repetir llavors. Va haver un no rotund, suposo que per part de la
meva. El cas és que quan vaig arriba a 3r ja els havia fet la pirula. A final
de curs es repartien les matrícules de l’any seguent, 3r. El meu amic Josep
Iserte i jo, seiem per mal comportament al costat de la pissarra sols i isolats
de la resta de l’aula. El professor va cometre un error, em va enviar a mi al Germà
Administrador (un mig pederasta que tocava les cuixes de tots els nois que
podia, a mi també encara que no va passar cap a munt segur) aquest Germà
Administrador no feia classes, només tasques administratives. Sobretot cobrar
la quota als pares, en aquell moment tenia ja comptades les matrícules del meu
curs, on en faltaven dues. Ai las! La del Josep Iserte (fill d’una peixetera
del barri, Dretea de l’Eixample) i jo. Doncs jo vaig també comptar i en veure
que en mancaven dues, em vaig desar dues matrícules a la butxaca de la bata.
Total que el professor va pensar que era una equivocació i ens vàrem poder
matricular de 3r sense que els pares se’n assabentessin de res, però suposo que
sí el col·legi. La venjança vindria a 3r. jo almenys suspès juny i setembre de
Llatí i Matemàtiques. I com no es podia passar a 4rt amb cap assignatura
pendent. Vaig haver de fer les maletes…
Quan enllesteixo aquests ucròniques línies al bloc, anoto adesiara la sortida al mercat de la novel·la d'Eduard Márquez (Ed. L'Altra) 1969. Recordo que a la llibrera més important de Rubí, un seu empleat me'l va recomanar abans de 2011. Tot i tenir alguna oportunitat no l'he llegit; potser ho faré ara. Sempre són un xic inquietants els llibres que porten per títol xifres i prou, registro per llegides:
4 JINETES DE LA APOCALIPSIS, LOS. BLASCO
IBÁÑEZ, VICENTE. Sempre ha estat de bon llegir.
5 NARRACIONES Y 2 FÁBULAS. BENET, JUAN. No hi penso però, va estar de moda.
14. ECHENOZ, JEAN. És de suposar que no el recordo ni poc ni massa per la seva brevitud.
21 LLIÇONS PER AL SEGLE XXI. HARARI, YUBAL NOAH. Autor de llibres d'història i potser de filosofia. Comparteix amb una lectura recent:
37 ANYS DE FRANQUISME A CATALUNYA. UNA
VISIÓ ECONÓMICA. CABANA,
FRANCESC. Economista del catalanisme.
100 CASTELLS PER DESCOBRIR CATALUNYA. AADD. Com a professor d'història de l'art encara tinc els meus dubtes que les casernes, les presons i els cementiris entrin en la categoria d'art, el seu contingut és massa fraudulent, apel·la a dos genets de l'Apocalipsi: la guerra i la mort. Per a un home nou el desitjable és que no existissin.
122 POEMAS. RIDRUEJO, DIONISIO. D'aquells neofranquistes que aviat es revoltaren contra el progenitor: Francisco Franco. Em va agradar, en edició de Losada tenia un bernís de clandestinitat, aventura.
201 CONTES CORRENTS. BARRIL, JOAN. Escriptor de la premsa groga catalana: El Periódico i Interviu. Es queixava de la seva obesitat. Normalet.
99 FRANCS (14.99 €). BEIGBEDER, FRÉDÉRIC. No l'he llegit ni en francès ni en català. Els dos llibres són de la meva dona la Roser i els va comprar a la recentment desapareguda Alibri. De l'Alibri tinc 23 lectures.
1000 PROTAGONISTAS DEL SIGLO XX, LOS. DD.
AA. El llegia mentre feia d'Educador Socials a Aldees Infantils SOS, editava El País.
1688. LA PRIMERA REVOLUCIÓN MODERNA.
PINCUS, STEVE. De la gran editorial Acantilado del estupendo editor Joan Vallcorba. Quan visito la llibreria de saldo Re-Read m'ha costat però n'he tret 3 exemplars sobre 316 llibres comprats. Çó demostra que el comprador el reté a la seva biblioteca.
1714. BOSCH, ALFRED. No és el millor d'aquest senyor, recomanable Les set aromes del món, va d'hugonots i cafè, una de les millors novel·les històriques que he llegit.
1789: REVOLUCIÓN FRANCESA. LEFEBVRE,
GEORGES. Aquest historiador francès se'm va donar a conèixer arreu d'un treball de carrera de la Núria Farré, hi vaig col·laborar i em va regalar dedicat el llibre gruixut; tot això tindria per endavant quan vaig començar la carrera el 1974. Aquest és petit, un resum d'una de les millors èpoques ede la història de la humanitat.
1914 DE LA PAZ A LA GUERRA. MACMILLAN, MARGARET. Molt bon llibre, me'l va regalar en la festa dels 60 anys d'edat un meu molt bon amic, el Josep Lluís Sánchez Pérez (amb ell Servei Militar, codeixeble de COU, col·lega de batxillerat com a professor, banquer, maridat amb Antònia de Miquel, antiga col·laboradora de Carmen Balcells, l'agent d'escriptors més potent a Catalunya. Per mitjà del patrocini d'ambdós m'arribaven de franc una munió de llibres (ara en un glop de sinceritat faig constar als dos Josep-Lluís Sánchez Pérez & Antònia de Miguel: 80 regals, i altres d'induïts).
1917. ANTES Y DESPUÉS (LA REVOLUCIÓN RUSA). CARR, EDWARD H. A bastament treballat en les meves classes de professor de COU i de la prova d'accès a la Universitat per a majors de 25 anys. A qui li interessi que intervingui els meus www sites, indexats a #jmalaco.net
1939. BENGUEREL, XAVIER. Lletres de l'exili, remarca, subratlla l'any en que s'acaba la Guerra Civil i Revolució de 1936 a 1939. I tanmateix comença la IIª Guerra Mundial on venceria el món bipolar, el capitalisme dels EUA i el comunisme de la URSS. Tanmateix Europa Occidental s'alinearà amb els americans ianquees, i l'Oriental amb els comunistes euroasiàtics. I de les escorrialles de la descolonització, el món encara! Hereu de la Iª Revolució Industrial (1770-1870). La néta del novel·lista, la Laura Benguerel em substituï en part a Uni-tec quan aquesta acadèmia fou absorvida per la Blancafort, després vindria un obscur affaire del que no tinc notícies. I finalment i malaurada Uni-tec va tancar definitivament les portes el 2010. La Laura i un altre company, en Mario Bañeres es van col·locar a la funció pública Generalitat de Catalunya Benestar Social / Educació. I amb el Mario i altres professors d'Uni-tec varem treure les oposicions al grup A el 14 de juliol de 2005. Amb la Laura vaig competir per una plaça a la privada semiuniversitària d'un centre de Sant Cugat, ella la va guanyar, però va haver de plegar per acosament sexual del responsable. A Uni-tec també va haver un cas de "liasson" amb una menor, que em consti va ser tallat en sec. Entre cert professorat consideràvem banal i innecesari l'estrupe, per no dir que podia derivar en delicte. Recordo el nom i el podria anotar en tinta simpàtica com la seva víctima. La mateixa tinta que usava en els complicats mots encreuats (majúscules sense accents) que havien de resoldre els meus alumnes de Rubí, al final com que eren molt bons, se les empescaren per treure molt bones notes de Ciències Socials.
1984. ORWELL, GEORGE Tres vegades llegit i repetit, amb Andreu Nin, traductor de Dostoievsky i Tolstoi, mestre, i víctima d'Stalin. Amb el trotsquisme i l'anarquisme moderat, aniria fent via. És quelcom barroquitzant hores d'ara des de l'adolescència el vaivé és entre el trotsquisme i el anarquisme.
1984. ORWELL, GEORGE
1984. ORWELL, GEORGE
1Q84 LLIBRES 1 I 2. MURAKAMI, HARUKI. Com passa amb la majoria d'autors japonesos considero llurs escrits com part de la tradició europea. En el cas de Murakami no hi ha més sorpreses, és literatura de primera.
1Q84 LLIBRE 3. MURAKAMI, HARUKI. Una obra monumental de bon record, molt comentada amb coneguts.
2001 UN AÑO PARA UN MILENIO. SALUTREGUI,
JABIER. Efectivament, el mil·leni va nàixer el 2001, malgrat les bizantines discussions del darrer any del segle XX. La periodificació en la història no ha de ser òpaca i inflexible, tot i que és molt didàctica per la natural expansió de memòria de que fan gala els historiadors. Vicis són el presentalisme i els calendaris d'efemèrides. Sempre seran operatius quan es lliguin a la biografia de l'estudiós (any de naixement, emparellament, èxits econòmics (l'economia és una part de la geografia i hauria d'engreixar la seva influència no per la concessió del Nobel, sinó ajustant-se al fet que no el té la GEOGRAFIA, sumida als llibres de viatjes i guies turístiques manta de vegada, en la seva escassa presència en el circuït comercial. ¿Què ha de dir aquest ucronita quan va començar la carrera amb lluita contra la geopolítica de Jaume Vicens Vives? I després no faria, aquest ucronita, de la necessitat una virtut; perquè aquell geni encara forma part de la seva formació professional, material... i fins i tot. Ai las! filosòfica.
2030. PÉREZ, LEANDRO. (ED.). Un llibre de disseny regalat i desviat per dolent per la FNAC, al comprar un altre ja valorat.
2666. BOLAÑO, ROBERTO. El intractable, el millor escriptor hores d'ara.
4321. AUSTER, PAUL. Amb John Irving, Richard Ford, Bukowski i tants altres, hereus de Dickens, finalment reivindicat amb la seva Història de dues ciutats. D'Auster cauran vint-i-sis llibres, i que duri!
Ho deixo aquí entre sospites de poca humilitat, un xic de pedanteria. Prou costa ser honest com per a permetrer's ser un bandarra. Que la crítica sigui alternativa a aquest gegant de la Història que és el llibre imprés en paper, relligat amb cura i resistència, distribuït en llars, llocs de treball, centres educatius, BIBLIOTEQUES. Ara mateix forro llibres per regalar amb paper de coloraina i enganxo la llegenda:
Un dibuix de l'ucronita de 13 anys d'edat, el seu cognom serà sempre de llengua àrab i vol dir replec del camí: Alarcó
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada