M'AGRADA / NO M'AGRADA 2

Per a José Saramago tot i que no li agradi a Jordi Llovet

M'agrada Wikileaks i la Wikipèdia, Gütenberg i les meves escoles i instituts; no m'agrada com m'informen els rics, els canals dels serveis secrets, la CIA i l'FBI. Detesto la informació vaticana i espanyolista, la religiosa en general, els discursos papagais dels polítics i em neguitegen les cançons de nadal. Frueixo llegint en paper, ebook, per ordinador, amb subtítols al cinema, l'opera i si s'escau al teatre. M'agradaria que els futbolistes i els entrevistats als mèdia anessin vestits amb roba que reflectís amb lleres el que diuen o els que bavegen. M'agrada el teletex per televisió, els acudits gràfics amb paraules o sense. Engegaria a dida la sordesa i la miopia. M'agrada la jota i no la sardana. Gaudeixo amb la paella i tota la cuina ibèrica, em fa de mal pair la cuina francesa i la cuina italiana. És sensacional llegir en català, és carcerari no poder llegir en la llengua de Montserrat Roig. M'agrada La salvatge d'Isabel-Clara Simó; no m'agrada La Regenta de Leopoldo Alas Clarin. Recordo amb delit Dom Pío Baroja, m'avorriria amb Arturo Uslar Petri, Miguel Ángel Asturias; i voldria els llibres de Borges penjats a les clavegueres de la memòria dels diletants encongits. Em fa de mal llegir el Tirant d'en Martorell; potser mai no em llegiré de dalt a baix, de baix a dalt, d'esquerra a dreta, ni de dreta a dreta la Biblía. Em fa perbocar Dan Brown i escrivint sobre subratllats, m'agrada recordar la Nina Berbèrova amb la seva autobiografia El subratllat és meu. Més què els continguts de les novel·les de Manuel de Pedrolo, m'agradaven llurs títols. M'agrada la paraula llurs en negreta, cursiva i subratllada, de color bordeus o púrpura amb el número catorze i lletra “Times New Roman”.
M'agrada entrebancar els meus estudiants, que quequeixin, se sentin insegurs, que pensin que no n'aprenen i què amb quequismes, taral·lejant i tartamudejant, aprovin! Aprovin! Amb 3, tres, signes, d'admiració (¡¡¡) cap a munt com els castellans, cap a vall (!!!!) com els catalans -ara aquests amb quatre com les 4 barres [////].
M'agrada posar bones notes, no m'agrada posar notes. M'agrada respatllar-me les dents amb una andròmina elèctrica, no m'agrada fregar-me la dentadura amb dentifrici i respatllet manual. M'agrada enllustrar-me les sabates,no m'agrada que m'enllustrin les sabates. No m'agraden les barres americanes als bars, i potser tampoc als draps que en diuen banderes. M'agrada la coca-cola, la carn poc feta i la fatxenderia del cowboy. M'empipa haver de cercar a la Wiquipèdia el nom correcte dels autors estrangers que esmento. Prefereixo la paraula esmentar i no m'agrada el mot mencionar. A la meva dona no li agrada la paraula làmpada i prefereix l'espanyola lámpara o la catalanitzada làmpara. No se si m'agrada Garcia sense accent o García amb accent. Tinc una cunyada que no es vol dir “Margarida”, prefereix la castissa Margarita i al deenai li agradaria que l'imprimissin amb lletra Comic Sans MS, amb música & tot.
M'agrada l'ARA, l'AVUI i el PUNT d'aquí; EL PAÍS i PÚBLICO d'allà; LIBERATION i LE MONDE d'acullà. Llegeixo embadalit la revista SAPIENS i des de 1977 L'AVENÇ. Era un lector agraït del setmanari TRIUNFO i de ben petit llegia tebeos, premsa esportiva, del cor i del clot. No m'agrada L'ABC, MUNDO, LA RAZÓN; i per la línia del mig tinc el cor dubtós quan peto amb LA VANGUARDIA i EL PERIÓDICO. No m'agrada trobar-me premsa del cor o rossa, groga, de viatges o de metges, tant a la perruqueria com a la sala d'espera de la meva psiquiatra, dentista, podòloga metgesses vàmpires en general i particularment. M'agraden els estels, no m'agraden els estrellats, els borratxos, els pinxos i els pinxos-policia. M'agrada el canal 33 i la 2, els ous ferrats, el tocino i la cervesa. No m'agrada TV3 i la 1, el desdejuni quan em faig una anàlisi de sang, sortir de casa sense un cafè amb llet. Tampoc m'agrada la dieta prohibida de certes religions. Estic a favor -m'agrada- dels drets dels animals a ser tractats com animals i a fer l'animal; tal i com fem els humans. M'agradarà muntar una oenagé per defendre els drets de les coses: de l'ordinador a no posar-se calent o de la sopa a ser menjada freda. M'agrada més la guillotina que la cambra de gas, de fet crec que no m'agrada la guillotina ni la cambra de gas; prefereixo el moniatos al forn i les castanyes calentes (...no a la carretera). No m'agrada la paraula perruqueria; si que m'agrada el mot pentinat.
M'agraden els bons correctors al document de text, tot i que m'agradaria no haver d'usar cap corrector.
M'agrada vestir bé, no m'agrada vestir car i brut. Seria més feliç amb molt de cabell i negre; m'amoïnen les canes i l'alopècia. No m'il·lusiona la meva lumbàlgia, les càries i el mal de peus; m'agrada pensar quan em trobo bé què es viu millor sense probemes de salut... ni de butxaca. Trobo més divertida una botiga de llegums que les oficines d'un banc. M'agrada callar, no em satisfà parlar més del compte. Voldria saber escoltar més, m'angoixa la sordesa. Desitjaria no dur ulleres ni més endavant emprar audífon. Odio la miopia, la presbícia i la plorera d'ulls. No vull que m'enterrin, vaig fer donació del meu cos a la Universitat de Barcelona, d'on soc exalumne. No m'agrada com sona això de la Complutense, ni la Sorbonne... No m'agrada la paraula la paraula mestre; si m'agrada la de professor. Prefereixo els noms de professió i ofici; al d'empleat, productor i similars.
M'agrada la meva classe social, no m'agraden la resta de classes socials. No trobo enfgrescador dir “hola!”, ni “adéu”; prefereixo “bon dia”, “bona tarda”, “bona nit” i “bonhora”. Prefereixo la paraula “departament” a la de “seminari”. Odio el concepte, el nom, la paraula: master; m'agrada més grau, llicenciatura, doctor... i ara per ara... catedràtic (amb lletra arial de l'11).

M'agrada el punt i coma (;), la coma (,), l'asterisc (*). Aniria tot el dia amb barret i bastó; no em senten bé el casc, les crosses i els uniformes militars, de fet, cap uniforme. És mol bonica una cullera, l'escuradents és ridícul i insignificant. Millor el salat que el dolç, la sacarina que el sucre, la moneda que el paper-moneda. Molt millor l'olor de benzina que el de suat. M'agrada més un primer plat, un segon plat, les postres i el cafè. No m'agrada l'aperitiu ni el berenar. Gaudeixo amb la mandarina i la padrina, detesto la taronja i el canonge. Visca la figa i el meló! Fora el rei i la melmelada de maduixa de la reina! M'agrada...
1)la tinta negra;
2)el carbó mineral; i
3)la mirada de les alegres.
No m'agraden....
I.els números romans
II.la tinta blava; i
III.la mirada del borratxo.
No m'agraden els punts i apart, m'agraden els punts i seguits; no m'agraden les despecegueses en els marges de la poesia. Em posa content el sexe de les àngels, el cava i la ratafia. M'agrada la lletra capital, la capital i el capital. Em distrec folrant llibres, ensumant l'olor del paper de segons quines publicacions i la forma prismàtica dels llibres; em molesten els pergamins i les mòmies. Avorreixo el Camino de mossèn Escrivá de Balaguer, els llibres dels mediàtics, els d'autoajuda, els bestsellers, la literatura infantil i juvenil...
No m'agraden els escacs, m'agrada el domino. M'agrada pujar escales rectes, detesto pujar escales de caragol. M'agraden els caragols al plat de qualsevulla manera; trobo de mal gust l'antropofàgia, la simiofàgia, la caninofàgia i la cunillofàgia. M'agradaria tornar a menjar llebre algun dia, m'agradaria dormir tot el dia. M'encanta la cua de cavall en les dones, no em diu res el cabell rissat estil afro. Eliminaria la paraula perruqueria; la substituiria per la paraula pentinaduria. Suprimiria la lírica, la reemplaçaria pel ritme. Adreçaria els tenors a les OTG's, aclamaria el barítons i els baixos. M'agrada el teatre, no m'hi trobaran al circ.
M'agraden els pronoms febles, em desagraden febles prohoms. I encara més: els forts prohoms.
M'agrada l'arrova (@), m'agraden:


Signes de puntuació
{ }
claus
'
apòstrof
/
barra obliqua
\
barra obliqua inversa
< >
claus angulars
[ ]
claudàtors
 :
dos punts

espai
""
« »
cometes dobles
“ ”
„“

( )
parèntesis
.
punt

punts suspensius
¡!
signe d'exclamació o d'admiració
¿?
signe d'interrogació
·
punt volat
 ;
punt i coma
-
guionet

guió
,
coma
Signes tipogràfics
@
arrova
*
asterisc

asterisme
| ¦
barra vertical
#
coixinet
°
grau
&
i comercial o et
† ‡
obelisc
§
indicador de paràgraf

peu de moix

pic
 símbols matemàtics :

+  Signe de sumar

-  Signe de restar

×  Signe de multiplicar

÷  Signe de dividir

=  Signe d'igualtat

±  Signe de més o menys
 Símbols monetaris :

¤  moneda

$ ¢  dòlar, centau

€  euro

£  lliura

¥  ien
~
titlla
_
espai (espai baix o barra baixa)



(font: enllaç wiquipèdia )



Josep-Manel Alarcó (no m'agraden els noms compostos), Barcelona/Rubí, 12/12/10




Postdata.-
No m'agrada el signe ©.


QUÈ ELS AGRADA

A la Teresa
Els massatges als peus.
Les figures que dibuixen al vespre les bandades d'estornells. Descobrir que falten cinc minuts perqué s'acabi la feina.
Fer ninots de neu (tot i que no en fa).
Tocar el musell humit del gos de la veina.
Anar a exposicions d'art.
Plorar de riure.
Fer coses per primera vegada.
Que en Pau la vagi a buscar a 1'estació.
El segon martini.
Despertar-se en una ciutat desconeguda.
Prendre un tallat amb la Vero un diumenge a la tarda. Escoltar la radio al sofá quan plou.
Els focs artificials.
Dormir amb els llencols nets.
Els croissantets de xocolata.
Sentir alguna cantó de quan tenia disset anys.
Mirar passar els núvols estirada a la platja.


A en Pau
A en Pau el que li agrada és situar-se un metre darrere la Te­resa, dir "ara" i veure com ella es deixa caure endarrere amb els bracos oberts, sense desplacar els peus, tan sois aixecant­ne les puntes, amb la confianca de saber que ell aixeca els seus, de bracos, de manera que agafa la Teresa per les aixelles i s'ajup sense deixar-la anar fans cine ella queda horitzontal a pocs centímetres de terca, i ell té el cap damunt el cap d'ella, només que a 1'inrevés, i s'ajup una mica més fins que els llavis s'ajunten. En el seu vocabulari particular, en diuen "fer un time-alter-time".


Vicenç Pagès Jordà. Dies de frontera. Ed. Proa, 1ª ed., Barcelona, 2014. ISBN: 978-84-7588-473-8. 328 pàgs. Pàgs. 99-100.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LES ESCOLES I LA REVOLUCIÓ

L'ARA I L'AVENÇ

PODER CONDUIR ALS SETZE ANYS