CONTRA LA GEOGRAFIA

Per a Eliseé Reclus i contra mi mateix perquè quan vaig tenir oportunitat hagués pogut aconseguir de franc una pila de llibres d'ell; i una falsa generositat va fer qua al final la biblioteca on repossava restés destruïda per l'especulació immobiliàra (Rambla Catalunya, 8 àt. Barcelona). 

La Geografia és una disciplina oblidada i de poca volada, començant per les llibreries apareix associada a les guies de viatge només. També en el sistema educatiu es confon amb l'estudi del medi, és a dir amb la biologia, la geologia i matèries semblants. Una de les funcions de la Geografia és situarse en l'estudi de la superfície del planeta Terra, i fer-ho des de la perspectiva exclusivament humana. Per tant, tot el que és l'espai és propi de la Geografia, i es complementa amb el temps que és la disciplina de la Història.

Llegint publicacions especialitzades, sobta que els geògrafs comencin per disculpar-se alhora de tractar l'urbanisme, l'economia, la demografia o la meteorologia. Per dir-ne només  uns pocs camps. Efectivament, la Geografia és globalitzant, estudia un tot; però no és globalitzadora, no pretén imposar models ni erigir-se per sobre de cap altra ciència forma part de les ciències socials, com l'esmentada Història, la Història de l'Art, l'Economia, la Política, la Sociologia, la Demografia, etc. El seu valor no rau en l'especialització, sinó en l'explicació de conjunt i interconnectada. Mai es pot treure una conclusió geogràfica sense detallar una per una les sub matèries que la conformen. L'Economia té a l'horitzó la possibilitat d'un Premi Nobel, però això no vol dir que deixi de formar part de la Geografia.

Avui els models geogràfics estan informatitzats i donen bons resultats, tot i que...

Donen errors esgarrifosos en publicacions de casa nostra. És el cas de la revista Sàpiens número 225 de desembre de 2020, a les pàgines 12-13 i a la 35 es presenten dos mapes per a dos articles diferents. Ambdós no tenen escala gràfica ni numèrica, ni s'informa del tipus de projecció. Errors que no tenen disculpa, l'empresa responsable és KARTOGRÀFIKA. Encara té menys disculpa quan estem parlant de l'única revista de divulgació històrica que en llengua catalana té Catalunya.

Tanmateix, quan avui tot es mesura en camps de futbol, donant per descomptat que tothom té les dades al cap, si més no la percepció.

La complicitat entre la Geografia i la Història, aquí ve de lluny, Pierre Vilar per exemple va arribar a la conclusió que no calia destriar-les: formen una unicitat que explica molt bé el territori i el tems que l'agombola. 

També la Història no passa per bons moments, en part per la contaminació de la ficció. Es venen com obres de no ficció, simples novel·les que sota el subgènere d'històriques, pretenen alliçonar sobre el passat, creant un personatge real, envoltat de secundaris, i situacions inventades que en cap cas passen de ser pures ucronies. La ficció recrea la realitat, però no és la realitat. I les ciències -àdhuc la gramàtica- són exactes, comprovables per mitjà dels canals propis que no poden ser més que la Universitat. Com que a Catalunya l'únic que s'ha normalitzat en llengua catalana ha estat la literatura, la resta pateix la deixadesa pròpia d'una nació sense estat. El que és rigorós, per ex. un prospecte farmacèutic, en que t'hi va la salut no entendre'l, només s'imprimeix en llengua espanyola. El català potser no morirà per manca de poetes i novel·listes; està mort perquè no és la llengua de les ciències socials, naturals, matemàtiques i tecnologia.

En aquest sentit, en no ficció només tenim unes quantes publicacions, que per la seva mateixa migradesa, no tenen competència d'altres, i sobreviuen per la mateixa catalanitat; però que mai no sabrem si sobreviurien en un mercat més ampli com el de l'esmentat espanyol, i no digue'm-ne  l'anglès. Llibreries com L'Ona que venen llibres exclusivament en llengua catalana, són aventures condemnades al tancament, quan només viuen de la novel·la.

Els mapes sense escala gràfica i numérica, sense explicitar la projecció; i inclús sense corves de nivell no serveixen, i això va també pels plànols de les ciutats, que marquen distàncies lineals i no topogràfiques. I com que tot es mesura en estadis de futbol, quants estadis té l'Everest?

Mapa escolar dels anys 1960'