ELOGI DE LA IRENE NÉMIROVSKY

Per a Josep Maria Padullés que ha col·laborat com a alcalde en instal·lar la Biblioteca Neus Català a la petita població de Sant Martí Sarroca


AFER CURILOV, L'.   / GOSSOS I ELS LLOPS, ELS.  / JEZABEL. / MESTRE D’ÀNIMES, EL. / SUITE FRANCESA.  /  VI DE SOLITUD. 


Són 7 llibres d'una qualitat excepcional. Ara he llegit Els gossos i els llops. Res no deixa indiferent. Primer, la vida de l'autora, assassinada a Auschwitz durant la IIª Guerra Mundial. Resta com un monument a la dignitat del poble jueu, el combat a favor del coneixement, i la descripció de la burgesia de l'Europa de l'Est que és crítica amb si mateixa, i sobre la institució bàsica: la família.
Després de la narració, resta un regust, per sobre de la globalitat, l'ètica. És una narració clàssica entre bons i dolents. Triomfa un tipus de bondat que no satisfà, però que és fàcilment assumida per tots. Una magnífica relació amorosa a quatre bandes, amb dues guanyadores. No acaben per disfrutar de la felicitat plegats. Però el futur s'imposa en forma d'una criatura nova.

Sobta el llenguatge, farcit de matisos i descripcions, que per si mateixos, són petits contes. La Némirovsky, fa útils quantitat d'nteressos distints i complementaris del lector: la societat, els progroms. La infància, els protagonistes creixen en poques pàgines. L'art, l'Ada, protagonista és pintora poc reconeguda. L'avarícia i descontrol d'un sol personatge secundari: molt ben tractat: en Bel. Com tota novel·la llegidora, atrau, convida a deixar ocupacions prosaiques, per racons de complicitat entre la literatura en majúscula i el lector desarmat.

Per valorar alguna cosa, fins ara el millor que he trobat de la Némirovsky és L'afer Curilov, com a aproximació al gènere de la novel·la històrica.

Vers als altres interessos, l'escriptura de l'autora enllaça amb l'art global, però especialment en el de les arts decoratives: moda, pentinat, maquillatge. També la narració és cinematogràfica. És molt acurada quant als espais, les migracions.

Cap clàssic, dibuix del blocaire, ara interpreto l'emergència de la dona, la Némirovsky, d'un infern porpra, a un fons radiant, el sol, mentre el rostre té el color fred del raonament, conserva la serenitat, fa pensar en els ulls buits, una reserva de recursos.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LES ESCOLES I LA REVOLUCIÓ

Imatge
L'educació és un sector sensible de primera necessitat per desenvolupar l'intel·lectual col·lectiu a escala planetària. No hi ha racó on no hi figuri una escola o una contra escola. Com que la realitat és dialèctica, quan esclaten guerres, morts, pandèmies, i catàstrofes demogràfiques o climàtiques, tot el que està a l'abast de la humanitat per garantir la seva permanència amb categoria d'eterna. L'educació s'associa íntimament amb el present, per això està permanentment viva en tots el actes dels humans. Amb independència de valors més prosaics com l'economia, la sociologia, la política, inclús la pròpia cultura.  En plena destrucció, regressió i anihilament parcial sempre hi ha una escola, ni que sigui de la mort com pensava Durruti, un activista que combaté el feixisme durant la Revolució i Guerra Civil a Espanya (1936-1939). També, una escola és una empresa, on la mercaderia és l'estudiant, en funció de l'encontorn a tres bandes: escola per a in
Més informació

AVUI JUGA EL BARÇA

Imatge
  Per a Richard Ford, Paul Auster i John Irving   18.50 H Partit amistós (Esportiu) UE Olot-FC Barcelona. El nou Barça de la temporada 22/23 debuta aquesta tarda al Nou Estadi Municipal d’Olot. I el miraré a TV3 perquè és en obert. Pagar per assistir a un esdeveniment esportiu és lloable però per a mi, no fa el cas. De menut vaig anar al Camp de Les Corts amb el pare i l'avi que eren socis del Barça, no pagava jo esclar. Amb el temps, pare i avi sogre per a ell, es van donar de baixa. L'avi patia molt i s'estava més al bar i als serveis que a les grades. I es van posar d'acord en deixar de pagar l'abonament. Ben fet! L'avi havia estat jugador fundador del Rugby del Barça, o això deia ell (es deia Francisco,  Paco,  Vicente Gil). Parlava català tothora, mentre que el meu pare ho feia en espanyol. Per prohibició expressa de la seva esposa, la meva mare, de llengua catalana, però molt primmirada. Amb els anys, tenia jo 12 i 13, vaig jugar a l’Infantil del bàsq
Més informació

FRANCIS DE MIOMANDRE, PREMI GONCOURT 1908

Imatge
Per a la dona que li va vendre els premis Nobel i Goncourt a la meva mare, editats per Plaza & Janés Lectures per a tots els gustos, però aquest no és el problema, sinó que realment al voltant de cadascú hi hagi un nombre prou engrescador de lectors com per domesticar la persona. Pel general si es mira cap a la veritable Europa, el Regne Unit, França i Alemanya, és segur que l'exemple ajudarà als perifèrics  a prendre posicions vers les veritables essències: el talent, l'art, la igualtat, la llibertat i la imposició de la pau per sobre dels crancs de la guerra i l'explotació ca... ca... capitalista. (Quequeixar de vegades apunta la gana de saviesa) “Un hilillo de agua” La señora Verrière vivía en un cuarto sencillo y sobrio adornado de muebles honestos, pero donde se adivinaba que preocupada sin tregua por otras cavilaciones, no se había inquietado jamás por poner orden entre los cachivaches, los marcos y el polvo. Cuando entraron sus visitantes, estaba senta
Més informació