Per a Roberto Bolaño
Avui fa 48 anys que vaig començar a treballar de debó, durant disset anys ho vai fer en el sector terciari, assegurances. En paral·lel fa 43 anys que també a temps parcial he estat professor de secundària de Geografia i Història (Ciències Socials). Ara estic jubilat com a funcionari docent a càrrec de l'Estat, visc a Barcelona-Catalunya, i com sempre tinc tot el temps del món... per equivocar-me, que també és una forma d'existir, des de l'atalaia privilegiada del meu títol de llicenciat, la meva carrera de docent, i altres treballs remunerats en el camp de l'educació social. Cadascú és el que ha llegit, ara es llegeixen còmics, podcasts, videos, en telefonets, tauletes, ordinadors de sobretaula i totes les andromines, àdhuc el llibre electrònic, en un món líquid i bipolar: rics contra pobres, i que se'n vagi a l'infern qui perdi, o s'equivoqui com jo, que em considero més pobre que ric. Tinc com a única missió preseverar en l'esquerranitat que tan bé bastiren socialistes, anarquistes i comunistes; els altres dominen inclús el llenguatge, però no dominen l'alienació conscient del intel·lectual. Llegir és l'activitat més noble de l'individu, des del prospecte d'una aspirina, model de comentari de text, fins a les obres de la literatura com a tal: novel·la, poesia, teatre. També hi han obres de no ficció com la Història a les que m'hi dedicat sense fer mai un pas enrera. En tot cas han estat els altres que han tingut tot el dret a pensar que no he estat un bon professor. Però això ja és una altra cosa, els judicis de valor van de tres en tres: la històra, l'historiador i l'alumne. I com que entre la vanitat i la pedanteria pot haver distància, sóc més pedant que vanitós. El meu treball ha estat individual, i els equips on he treballat generalment han dona t el to. Val més ambicionar-se a un mateix per mantenir la flama de l'existència creant possibilitats constantment.
Aquests són els 41 llibres que he llegit fins ahir. Al costat poso una avaluació típica de l'u al deu. Llegeixo cada setmana el suplement de llibres del diari Ara, sóc subscriptor de l'Avenç de fa molts anys i segueixo de l'aprop la revista, cap altra de moment. Al costat de la primera xifra hi ha una suma des de l'u de gener de 1969. Segueixo el codi decimal universal per referenciar la meva biblioteca física i virtual; i en paper no he publicat res de destacable; tot es troba a internet en plataforma Google https://www.jmalarco.net/ Mai no he cobrat per la publicació dels meus material a banda del sou i comissions que s'ha derivat de les empreses on he treballat de soci, empleat i funcionari. He votat sempre l'esquerra (hi ha persones normals i persones d'esquerra), ara la Candidatura d'Unitat Popular ja fa anys, abans votava sempre partits catalans no sucursalistes. Com a marxista dels de veritat, les contardiccions m'han fet afiliar-me dues vegades a la Confederació General del Treball de Catalunya, i una a Aspepc-sps. Vaig militar a Esquerra Republicana de Catalunya en la sectorial d'ensenyament de 1991 a 2000. Després voto i gràcies. El personatge que trobo més escaient de la meva època és Salvador Allende president de Xile. Darrerament tot i pensionista he tingut la sort de poder fer unes sessions gratuïtes al CFA Canyelles, una escola d'adults propera de Barcelona, casualment propera la plaça Karl Marx de Barcelona/Catalunya. Quan no llegeixo moro d'una altra manera, sobretot nedant en una piscina municipal. Escriure em costa. Hi ha coses fonamentals com el jo, la professió, la parella i l'habitatge. La identitat ve vehiculada per la llengua única, en el meu cas la catalana, les altres són dietètiques: si et donen diners les parles, sinó que vinguin els traductors. M'he format sobretot amb la cultura anglo-saxona des de Gutemberg i la impremta, cap religió és històrica, és més aviat historieta, còmic, manga. Però cal reconèixer que la jueva és la gran triomfadora en el campionat dels riures. Ara per ara com a català voldria haver nascut a Andorra i com a peninsular a la Colònia de Gibraltar, la resta d'estats peninsulars, Portugal i Espanya són PIGS (Portugal, Irlanda, Grècia i Spain, aquesta darrera ja des de temps del feixista Franco ha perduta l'E, per sort és més maca l'E dels carlins del nord: Euskadi. Ras i curt: plantejament, nus i desenllaç. Regnes animal, vegetal i cosa. Pensament, paraula i obra. I l'obra és la necessitat de viure molts anys.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada