L'ART D'EXPLICAR L'ART LLIBRE D'ENRIC NOGUERAS

Per a Carlo Argan

L'ART D'EXPLICAR L'ART LLIBRE D'ENRIC NOGUERAS La fitxa bibliogràfica diu: Enric Nogueras Abelló. L’Art d’explicar l’Art. Ed. Columna, Barcelona, 1ª ed. 2021, època 2021, 1 volum, 208 pàgs. ISBN: 97884466428453. 18.90 € Comentari.- Alhora de classificar el llibre el catalogo com a Art i no com a història de l’art. De les tres arts plàstiques: Arquitectura, escultura i pintura, només explica escultura i pintura; per tant el títol és incomplert. El tipus de lletra no és llegible, atès que no empra caràcters “Times New Roman” o similars. El contingut és literari, entenedor i farcit d’anècdotes. Tot i que les obres no tenen fitxa complerta. És divulgador i dona a conèixer obres inèdites. Redacta bé però no usa ni un sol punt i coma. Escriu molt sobre cinema, podria haver comentat una pel·lícula posats a fer, ja que inclou fotografia. Em pregunto fins a quin punt pot ser emprat en el gruix de lectors de l'ensenyament primari i secundari. Pel universitari especialitzat en ciències socials, suposo que no passarà d'apunt bibliogràfic. Tant de bó en successives publicacions o millora de l'existent, el sr. Nogueras pugui tenir en compte aquests apunts crítics. Com que per a mi no era conegut, he cercat a Viquipèdia i no hi és.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LES ESCOLES I LA REVOLUCIÓ

Imatge
L'educació és un sector sensible de primera necessitat per desenvolupar l'intel·lectual col·lectiu a escala planetària. No hi ha racó on no hi figuri una escola o una contra escola. Com que la realitat és dialèctica, quan esclaten guerres, morts, pandèmies, i catàstrofes demogràfiques o climàtiques, tot el que està a l'abast de la humanitat per garantir la seva permanència amb categoria d'eterna. L'educació s'associa íntimament amb el present, per això està permanentment viva en tots el actes dels humans. Amb independència de valors més prosaics com l'economia, la sociologia, la política, inclús la pròpia cultura.  En plena destrucció, regressió i anihilament parcial sempre hi ha una escola, ni que sigui de la mort com pensava Durruti, un activista que combaté el feixisme durant la Revolució i Guerra Civil a Espanya (1936-1939). També, una escola és una empresa, on la mercaderia és l'estudiant, en funció de l'encontorn a tres bandes: escola per a in
Més informació

L'ARA I L'AVENÇ

Imatge
Com va passar amb la revista "Triumfo" , la millor del darrer franquisme i engolida per la Transició (1975-1982). Científica, des acomplexada i rigorosa. Miraculosament va poder informar de l'atemptat contra Carrero Blanco i de l'enderrocament de Salvador Allende (11 de setembre de 1973). Però estava segrestada pel feixisme quan el seu capitost va morir (20 de novembre de 1975). Encara va bategar el 1982, llavors la capçalera va morir. Encara somnio -real, que torna als quioscos i amb angoixa no la puc comprar; o se'm perden setmanaris o mensuals. En paral·lel el 1977 va nàixer la millor revista mensual: L'Avenç , tots els seus números són un prodigi de rigor i alta cultura. Ha tingut diverses etapes que s'han reflectit en diversos canvis de direcció. Ara la línia del temps ens diu que ara, sota el tàndem Muñoz i Lloret, simplement excel·leix i els seus lectors són admirables. Per què doncs a partir del maig d'enguany, sembla que tancarà? La cultura és
Més informació

AVUI JUGA EL BARÇA

Imatge
  Per a Richard Ford, Paul Auster i John Irving   18.50 H Partit amistós (Esportiu) UE Olot-FC Barcelona. El nou Barça de la temporada 22/23 debuta aquesta tarda al Nou Estadi Municipal d’Olot. I el miraré a TV3 perquè és en obert. Pagar per assistir a un esdeveniment esportiu és lloable però per a mi, no fa el cas. De menut vaig anar al Camp de Les Corts amb el pare i l'avi que eren socis del Barça, no pagava jo esclar. Amb el temps, pare i avi sogre per a ell, es van donar de baixa. L'avi patia molt i s'estava més al bar i als serveis que a les grades. I es van posar d'acord en deixar de pagar l'abonament. Ben fet! L'avi havia estat jugador fundador del Rugby del Barça, o això deia ell (es deia Francisco,  Paco,  Vicente Gil). Parlava català tothora, mentre que el meu pare ho feia en espanyol. Per prohibició expressa de la seva esposa, la meva mare, de llengua catalana, però molt primmirada. Amb els anys, tenia jo 12 i 13, vaig jugar a l’Infantil del bàsq
Més informació