HANNES MEYER DIRECTOR DE LA BAUHAUS (1927-1928)
Per als meus alumnes de 3r de BUP de l'IES L'Aubenç d'Oliana
La Bauhaus
va ser una escola d'art fundada el 1919 a Weimar (Alemanya) per W. Gropius.
Intentà igualar l'artesà amb l'artista, connectant ambdós amb la indústria. Es
traslladà a Dessau el 1925 dins del mateix Estat i finalment va ser dissolta
pel nazisme en la seva darrera ubicació a la capital, Berlín el 1933; essent
dirigida per Mies van der Rohe. A l'exili ressorgí esporàdicament als Estats
Units d'Amèrica com “New Bauhaus" (1937).
Hannes Meyer
(1889-1954) va ser el segon director de la Bauhaus. Arquitecte i urbanista va
començar de paleta el 1905, treballà després en una constructora i tanmateix
estudià a l'Escola d'Arts i Oficis de Basilea, la seva ciutat natal. Fa un
viatge d'estudis a Anglaterra i el 1916 és cap d'oficina d'un taller, després
cap de secció de l'empresa Krupp a Essen (Alemanya). El 1919 esdevé arquitecte
i construeix la colònia Freidorf, prop de Basilea.
Mestre
d'arquitectura en la Bauhaus d'abril de 1927 a març de 1928, serà director de
la mateixa i de la secció d'arquitectura a l'ensems fins el juliol de 1930. Va
ser destituït del seu càrrec per motius polítics. Va marxar a Moscou, a Suïssa,
a Mèxic, sempre treballant d'arquitecte i àdhuc de director d'una editorial. El
1949 torna al seu país on morirà. És un dels més importants arquitectes
funcionalistes dels anys vint.
La seva obra
més significativa a parer de Giulio Carlo Argan és la fàbrica model en l'Exposició
del Werkbund e Colònia (1914) feta amb el fundador de la Bauhaus Walter
Gropius.
S'ignora el
perquè Gropius va proposar a Meyer per director de la Bauhaus i encara menys
perquè el Consell de l'escola accepta la nominació. Meyer traspuava una
filosofia política inflexible d'esquerres que reemplaçà les seves creences
antroposòfiques. Un historiador acusa directament malgrat que implícita a
Gropius d'invocar el desastre amb el seu padrinatge i que, poc previsor, havia
d'haver lligat la supervivència de l'escola a l'estricta neutralitat
política.
El cert és
que durant el període Meyer la construcció d'una casa durava només tres dies.
Meyer que treballava a la Bauhaus des de feia menys temps que cap altre
professor i resultava antipàtic a la majoria dels col·legues, era esquerranós i
antiart. I per declaracions posteriors semblà posseí una pobra opinió de
l'escola.
El pare de
l'abstracció pictòrica, Kandinskij va continuar a la Bauhaus de sotsdirector,
però potser només per afeblir la posició del nou director: Hannes Meyer.
Cal anotar,
no obstant, que alguns tallers de la Bauhaus es van fer rendibles. Els
tradicionals problemes de pressupost de l'escola es podien solucionar. Escriu
Frank Whitford: "El millor exemple de com alguns tallers es van fer
rendibles sota el comandament de Meyer l'ofereix el departament de pintura
mural. Emil Rasch, que havia heretat una fàbrica de paper de parets a Bramsche,
prop d'Osmabrük, amb una germana que estudiava a la Bauhaus, suggerí a Meyer
que a l'escola li podia anar bé fer uns quants dissenys. Malgrat que Rasch
revelaria més tard que la meva germana em podia demanar que mai digués en la
Bauhaus que ella era filla d'un fabricant de paper de parets, la suggerència
fou acollida amb entusiasme. Professors i estudiants del departament de pintura
mural dissenyaren una sèrie de papers amb dibuixos entramats i colors suaus,
completament distints als disponibles en el mercat de l'època. Van tenir gran
acollida entre el públic i van aconseguir més diners per a l'escola que amb
qualsevol altre encàrrec. Només durant el primer any es van vendre quatre
milions i mig de rotlles. Avui encara segueixen en el mercat i els fabrica la
mateixa empresa, Emil Rasch, de Bramsche (F. Whitford, Bauhaus, Londres,
19884).
Era paradòxic:
la Bauhaus donava diners, guanys, beneficis... una institució pedagògica camí
de superar un migrat finançament i donar a alumnes i professorat uns medis
materials dignes de subsistència. I tot sota la direcció del marxista
Meyer.
Per això es
fa necessari recordar el gran desconegut, l'home aparentment gris que va
començar des de la base i va fer viable una iniciativa genial que no va poder
destruir el nazisme criminal.
Possiblement
és precipitat, però aquestes línies pretenen potenciar i fer conèixer ací la
feina important d'un artista d'esquerres que esdevingué (dissortadament per poc
temps) un gestor eficaç, en una època (1789-1995) en la qual, la
competitivitat, la feina ben feta i la responsabilitat són (o han de ser) més
importants que les simples diferències polítiques o culturals. Meyer, cal
insistir, fou expulsat per causes alienes al seu treball i això una societat
democràtica no ho havia d'haver tolerat. Evidentment la República alemanya de
Weimar era un Estat malalt. Curiós aquest arquitecte: Hannes Meyer in
memoriam".
-oOo-
Hannes Meyes (enllaç)
Nota: aquest article fou publicat l'hivern del curs 1996-1997 a la revista L'Espunyola de l'IES Aubenç, on aquest ucronita va tenir el gust de ser professor substitut durant part del primer trimestre.
No perquè hagin passat tants anys deixo d'estar agraït a l'alumnat que vaig tenir. Tanmateix els col·legues em van acollir com un amic. En la distància seria bo que encara ara fos necessària la meva participació en aquell projecte.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada