dijous, 11 de maig de 2017

LA SARDANA DE STRAVINSKI


¿Quants bons propòsits es queden en això: propòsits, afecten a grans i petits, a rics i pobres; però tots tenen una cosa en comú. Si resten en pecat de pensament, ningú se sent frustat, delícies del secret! Però si és vanten a tort i a dret generen desencís. Per això a Stravinsky li donem el títol d'ucronita bocamoll. Apa!
La fascinació del músic rus per la dansa popular Catalana
El compositor Igor Stravisnki va ser responsable d'una de les estrenes més escandaloses del segle XX, la de La Consagració de la primavera: cops de paraigües, mastegots, crits... la histèria va apoderar-se del públic del Teatre dels Camps Elisis que no podia contenir les seves reaccions davant d'un espectacle que reduïa a pols tot el que havien conegut. Us imagineu una sardana, composta per Stravinski?
La visita del música Barcelona va generar una expectació a altura de la que va provocar la d'Strauss i, sí, el públic també va rebre astorat una proposta musical que si es produís avui es programaria als festivals de música d'avantguarda. La sardana va entrar fortuïtament a l'oïda de Stravinski, que va topar amb una ballada a la plaça de Catalunya, anant a un assaig al Liceu. Un dels músics més avançats del moment havia trobat a Barcelona "una cosa nova: la Sardana”. La notícia va córrer Com la pólvora i, al cap d'uns dies, s’organitzava una audició de sardanes als jardins de l'Ateneu Barcelonès en honor del músic. *Quan sigui a París envieu-me unes quantes sardanes, que les vull estudiar; després jo us enviaré una sardana meva”, va prometre. I, finalment, el rus va fer sonar la tenora? No. La sardana de Stravinski passarà a la història com un dels capítols més interessants per a la mostra música del què hauria passat si...".
MARTA SOLÉ, article revista Sàpiens, núm. 181, maig 2017, pàg. 12.

338px-Igor_Stravinsky_LOC_32392u.jpg

Igor Stravinsky (enllaç)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada